Hort urbà a Barcelona.

Ara farà dues setmanes una empresa em va encarregar un hort urbà per a les seves oficines. Disposen d’una terrassa d’uns setanta metres quadrats i hi volien instal·lar un hortet que fes goig. No m’ho vaig pensar dues vegades, vaig acceptar la proposta i m’hi vaig posar de cap.

El primer que vaig fer va ser calcular la càrrega màxima que podia suportar la coberta i limitar-me a la meitat d’aquest pes, sempre tenint present que el substrat moll pesa més que no pas sec. Un cop amb això clar van començar a córrer les neurones. Vaig optar per fabricar jo mateix les taules de cultiu. Les dimensions que ells reclamaven no em permetien comprar una taula de cultiu convencional. El pes havia de quedar repartit sobre varies bigues de l’edifici i les taules corrents solen tenir quatre potes.

Vaig optar per utilitzar biguetes de ferro en forma de T, planxa d’acer galvanitzat per a la base i eco travesses per als marges de la taula.

8_gd

Bigueta de ferro de 6 cm.

pegaso

Planxa d’acer galvanitzat. Aquest model s’anomena Pegaso

art1761557_nuff01

Eco travessa de fusta de pi tractada amb auto clau

Amb els elements constructius decidits el següent pas era realitzar un projecte que els pogués engrescar, en altres paraules, els havia de convèncer que jo era la persona que buscaven i necessitaven per a realitzar aquell hort.

Taules amb reg

    En aquesta planta es poden veure les dues estructures d’hort amb la instal·lació de reg.

Taula perspectiva

Fotomuntatge del projecte.

Amb el projecte acceptat em vaig posar a treballar per fer-lo realitat. Vaig construir les taules abans de muntar-les al lloc definitiu, d’aquesta manera els estalviava sorolls i brutícia.

20130509_174236

Base de ferro de l’estructura.

20130510_092724

Amb la planxa i començant a fer els marges de fusta.

20130510_112404

Ancoratges interns.

IMG-20130510-WA0002

Ja les tenim.

Un cop fet això va tocar desmuntar-les i traslladar-les al seu emplaçament final.

20130514_112040Ja ho tenim tot a lloc.

IMG-20130514-WA0000

Punts de soldadura entre les bigues. No cal soldar massa per que sigui més fàcil de desmuntar en cas necessari.

20130514_181003

Ho cobrim amb una capa de geotèxtil.

20130514_195541

El substrat ha de ser l’adequat per a que pesi poc. En aquest cas està composat per una mica de terra adobada, molta fibra de coco i força fem compostat.

IMG-20130517-WA0000

Hauria d’haver tingut el reg llest abans de plantar, però de vegades les coses van com van i s’han d’afrontar de cara.

20130517_172220

A cada taula de cultiu li vaig assignar una aixeta independent, així, en el cas que una d’elles quedi buida o s’opti per un cultiu diferent, es pot limitar el reg.

20130522_145000

I ja gairebé acabant hi he afegit unes tapetes de fusta a la base, a més de fer-ho més bonic serveixen per protegir contra els cops que els nostres peus puguin proferir a la base de ferro, sabem qui sortiria perdent en aquesta batalla oi?

Per últim hi afegirem una capa protectora (mulching) de palla, ens protegirà els sòl de l’excés de radiació solar i l’assecament ( l’hort està en una terrassa d’un principal, amb molta irradiació solar i poca ventilació ). Aquesta capa protectora fa que l’aigua dels sòl no s’evapori en excés i a més capta l’aigua que s’evapora i així torna al sòl. La degradació de la palla també és positiva per la substrat.

Pel que fa al reg, he programat un reg de curta durada però amb intervals de vuit hores, si l’hort fos al camp hauria fet dos regs diaris de més temps, tractant-se d’una terrassa amb tanta insolació he pensat que aquesta seria la millor manera de mantenir l’hort amb un cert grau d’humitat sense que l’aigua acabés a la coberta de la terrassa.

Bé, què puc dir a títol de cloenda? Doncs que aquesta feina m’ha resultat molt gratificant, sobretot vist des de la perspectiva d’avui, amb el repte superat i amb l’orgull d’haver fet una cosa ben feta. Les hortalisses van progressant, semblen felices, espero poder afegir alguna foto més a l’entrada quan això sembli una selva carregada de fruits, també espero que me’ls deixin tastar…

Fins aviat i bona teca!

Advertisements

Pedra seca

La construcció amb pedra seca ens podria semblar que és una cosa molt nostra perquè per fi s’està recuperant i fomentant al nostre país però de construccions d’aquest tipus en trobem per tot el món, i quan dic tot el món vull dir això, de Sibèria a Sud Amèrica passant pel Priorat i Maó. L’ús de pedra seca, és a dir sense morter, és tan antiga com les necessitat constructives de l’ésser humà. Els canvis profunds que va generar la revolució industrial en la nostra societat, els canvis d’usos, el descobriment de nous material i la importància creixent de la velocitat en la nostra vida han fet que haguem adoptat maneres de fer diferents i que fins i tot gairebé haguem oblidat com es feien les coses abans, que sovint, per a alguns casos, serien millors.

En el nostre país, un tema apart son les Balears on la pedra seca hi té una importància cabdal, les zones on podeu trobar més construccions amb pedra seca ( cabanes, camins, murs,… ) son les representades en groc en el següent mapa.

ps_mapacat

Moltes construccions antiquíssimes construïdes amb aquesta tècnica han arribat fins als nostres dies sense cap mena de conservació per part nostra, cosa que no es pot dir que poguessin fer moltes construccions contemporànies. Quantes vegades no haureu passejat pel bosc i us heu trobat murets enmig de la forest? Penseu que allò segurament eren camps de vinya amb terrasses de pedra seca, potser han passat cent cinquanta anys i malgrat les arrels i les pluges encara romanen allà, us imagineu què hauria passat amb un mur de totxana i ciment?

tines3Importantíssima construcció de pedra seca coneguda com les tines dels tres salts a Talamanca, Bages.

barracapastor

Barraca de pastor al Ripollès.

foto_marges

Marges de camp que segur que heu vist milers de vegades.

 

També he de destacar la importància que tenen les construccions de pedra seca per a la biodiversitat de l’entorn on es troben, el fet de no tenir morter fa que hi abundin els forats, refugis per a tot tipus d’animalons, depredadors de plagues o pol·linitzadors que poden ser molt avantatjosos per als cultius. L’us de pedra autòctona fa que lligui amb el paisatge i la colonització d’aquests espais per part de líquens i molses els doten d’una estètica impossible d’aconseguir amb una construcció podríem dir estàndard. A continuació tenim dues fotografies d’un mur de pedra seca al municipi de Sant Boi de Llobregat.

 

20130511_114833

20130511_114924

 

Faig aquesta entrada perquè ara fa una setmana vaig assistir a un taller organitzat pel col.lectiu ortiga http://www.ortiga.cat , el taller era una introducció pràctica a la construcció amb pedra seca. Recomano molt els taller que imparteix l’ortiga, en fan sobre tots els temes que et poden interessar si t’agrada l’agricultura, son molt amens, gratuïts, amb bona companyia i a més inclouen un esmorzar de germanor, això si, has de col.laborar amb la teca, què menys.  Bé, com deia, el taller em va fer conèixer una tècnica constructiva que, si bé és molt simple té algunes regles que no pots obviar si vols fer-ho bé. Aquí no us diré com fer una paret de pedra seca perquè és impossible fer-ho entenedor en quatre línies escrites però us diré que potser el més important és fer una bona base que no ha de ser horitzontal sinó amb pendent cap a l’interior si es tracta d’una terrassa i en forma de v molt oberta si és un mur i que tant important com això és la tria i disposició de les pedres. Si voleu conèixer més sobre aquesta tècnica podeu consultar moltes webs, us en poso unes quantes:

http://www.coordinadorapedraseca.org/

http://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_seca/cat/presentacio_catalunya.php

http://lafeixapedraseca.com/construccions-amb-pedra-seca/

http://www.pedrasecabegues.com/

http://www.pedraseca.net/

M’acomiado de vosaltres amb un parell de fotografies del taller de pedra seca al qual vaig assistir, a veure si us hi animeu.

20130504_120423

20130504_111049

Lluita ecològica als invasors de l’hort i el jardí

Ja falta menys per a primavera i cal anar-se preparant per donar guerra a totes aquelles coses minúscules que se’ns volen menjar les plantes.

Si no voleu utilitzar insecticides químics, cosa gens recomanable a no ser que la situació sigui límit, podeu trobar tractaments respectuosos amb el medi i, si sou prou previsors i feu una tria adequada de les plantes fins i tot us podreu estalviar fer qualsevol tractament.

Aquests son alguns tractament que podeu trobar fàcilment al mercat:

Pelitre: Extracte vegetal de les flors de Tanacetum cinerariifolium, contra pugons, erugues i mosca blanca.

tanacetum_cinerariifolium

Coure o sulfat de coure: Fungicida i bactericida preventiu contra moltes malaties.

Bacillus thuringensis: És car, per això, si no tens una gran superfície conreada millor que no l’utilitzis.

images

Sofre: Es pot trobar en pols o en solució líquida, en tots dos casos és d’aplicació directa. Útil contra l’oïdi i sobre alguns àcars.

Extracte de Nim: Insecticida contra pugons i erugues, prové de les llavors de l’arbre de Nim (Azadirachta indica).

                                                                                                                                                   neem de flower        arbol-de-neem

A continuació us detallo alguns tractaments casolans contra insectes i fongs. Heu de tenir en compte que amb cap tractament ecològic podreu eliminar la totalitat de la plaga o malaltia, haureu de fer un esforç de contenció i acceptar que una petita part de les vostres plantes no serà per a vosaltres sinó per a d’altres esser vius que cohabiten el planeta. Amb un tractament més o menys constant i un nivell d’exigència no massa elevat aconseguireu ser feliços amb el que tingueu, potser menjareu menys o tindrà menys flor però serà molt més sa.

Equisetum arvense, cua de cavall: Es deixa en remull 20 g de planta seca en un litre d’aigua amb 5 o 10 g de silicat de sosa durant un dia i després es bull durant vint minuts i es cola. Es polvoritza amb nou parts d’aigua si pot ser a ple sol. Contra els fongs de totes les hortalisses.

equisetum_arvense_9fa

La cua de cavall la podreu trobar fàcilment a les vores dels rierols del nostre país. Creix en abundància, no passa res si n’agafeu unes branquetes.

Matriacaria camomilla, Camamilla: Es fa una infusió de 50 g de flors per cada litre d’aigua. Es polvoritza diluïda en nou parts d’aigua. Protegeix contra el míldiu i és un bon reforçant per a les plantes.

Allium sativum, all: Es fa una infusió amb 50 g d’all per cada litre d’aigua. Es polvoritza diluïda amb 4 part d’aigua a ple sol i durant uns quants dies. Actua contra el bacteris, els fongs, pugons i àcars.

Urtica urens o urtica dioica, ortiga: Es deixa fermentar durant dues setmanes, en un litre d’aigua 20 g de planta seca o 100 g de planta verda sense rels. Es cola i es pot conservar. Es dilueix amb 9 parts d’aigua i es polvoritza sobre la planta. Te un efecte reforçant i és útil contra els pugons.

Lycopersicum esculentum, tomàquet: Es bull un grapat de brots tendres en aigua i es barreja amb sabó, s’aplica directament i és útil contra el pugó, les erugues i és un repel.lent d’insectes en general.

Fent una bona disposició de les plantes en el vostre hort, jardí o terrassa us podeu estalviar molts mal de caps. Moltes plantes tenen la capacitat de repel.lir alguns insectes, així, fent associacions de cultius podem aconseguir que algunes bestioles ni se’ns acostin. Aquí només faig referència a algunes plantes, ja que és un tema molt extens i no acabaríem mai. Si voleu ampliar la informació podeu visitar http://www.botanical-online.com

La orenga foragita les formigues i les mosques.

L’alfàbrega en ajudarà contra les mosques i els pugons.

Les liliàcies com la ceba, l’all i el porro repel.len la mosca de la pastanaga i algunes espècies de pugons.

La pastanaga no agrada a la mosca de la ceba.

A la papallona de la col no li agrada l’api ni la farigola.

I el rave horroritza al coleòpter del cogòmbre.

Bé, espero que aquesta entrada us sigui d’utilitat. Ja m’explicareu com us ha anat i recordeu que no tots els insectes son dolents, és més, n’hi ha molts que de forma silenciosa treballen amb nosaltres moltes vegades sense que ens n’adonem. Abans de fer cap pas busqueu informació, no fos cas que per voler anar ràpid ens carreguèssim a uns pobres innocents.

Aquí teniu tres dels nostres millors amics, així que si els veieu per allà no els molesteu pas que estan fent la seva feina.

Aphytis melinus posta sota Aspidiotus nerii                                                            Aphytis melinus                                                                                                                                          

Chilocorus_bipustulatus

Chilocorus bipustulatus    

oencongFK                                        

Rodolia cardinalis

Horticultura ecològica. La parada en crestall.

Una parada en crestall és un sistema per a treballar la terra amb la mínima superfície, sense utilitzar productes químics, amb el mínim requeriment hídric i amb un baix manteniment. Aquest sistema ha estat ideat i desenvolupat pel mallorquí Gaspar Caballero de Segovia.

Una parada és com s’anomena una franja de terra d’un metre i mig i que sol fer uns sis metres de llarg. Normalment s’agrupen en dos parades, separades aquestes per una franja de planta aromàtica que ajudarà a mantenir els insectes no desitjats lluny de les nostres verdures.

Hi ha alguns punts clau, com son:

1.Mantenir una elevada densitat de plantació

2.Fer rotacions en els cultius, es calcula que una rotació de quatre anys és la millor opció. Si comencem plantant solanàcies els segon any hi podem plantar lleguminoses i crucíferes, el tercer quenopodiàcies i cucurbitàcies, el quart umbel.líferes i liliàcies per ja poder tornar a plantar solanàcies.

3.Normalment es fan dues línies de reg per a cada parada, essent el tub exsudant la millor opció ja que reparteix de forma homogènia l’aportació d’aigua.

4.Cobrir amb una capa d’uns dos centímetres de compost ,o fems de bassa com en diuen a Mallorca, tota la superfície de la parada. D’aquí també li ve el nom, el crestall seria el mantell de fems amb que cobrim la parada, és important no barrejar el compost amb la terra, només cobrir-ho.

P Crestall 1

P Crestall 4

És important que l’espai de treball sigui còmode, disposar maons o pedres enmig de la plantació ens ajudarà en les tasques de manteniment.

Si voleu més informació us recomano dues webs. La primera és la d’en Gaspar i la segona és sobre una iniciativa d’horts urbans de Nova York. Espero que us agradi el que hi trobareu. Bona tarda i bon profit!

http://www.gasparcaballerodesegovia.net/ca/

http://www.greenguerillas.org/