Enjardinament d’un pati abandonat

Amb aquesta entrada us vull mostrar l’enjardinament realitzat en un pati de Barcelona, als peus del parc Güell.

Aquest pati portava molt temps abandonat, hi havia molta bardissa i tenia un desnivell força pronunciat, cosa que obligava a fer un moviment de terra si es volia aconseguir una zona transitable còmodament.

 

Inici

El primer de tot és fer un ordenament de l’espai, si volem aconseguir un bon resultat hem de tenir clar el que hem de fer i on volem arribar. Un plànol és essencial, es pot fer amb el suport que es vulgui, amb un full i un llapis n’hi hauria prou però a mi m’agraden molt els colors i vaig optar per fer-ho amb format digital.

 

plànolAmb l’ordenament de l’espai aclarit ja ens podem posar a treballar. La zona delimitada com a transitable havia de ser plana per tant havia de modificar el pendent per tal d’aconseguir un espai confortable. Delimitada amb bordura d’alumini, amb una base de malla anti herbes i un cobertura de grava de canto rodó.

 

Procés 1

Procés 2

L’enjardinament havia de contemplar els següents condicionants, la pròpia meteorologia de Barcelona, la orientació nord-oest del pati i la poca insolació de l’espai, el fet que el pati estigui encabit entre edificis fa que algunes zones d’aquest no rebin mai la llum directa del sol.

Algunes de les espècies que vaig utilitzar son: Clivia miniata, Abelia x grandiflora, Hemerocallis, Liriope muscari, Viburnum odoratissimum, Hedera helix, Agapanthus praecox, Gaura lindheimeri i Salvia microphylla.

procés 3

Final 1

Final 2

I acabat això només puc esperar que la persona que em va oferir la possibilitat d’endreçar aquest espai en pugui gaudir cuidant les seves noves companyes de casa.

Advertisements

Solucions a mida

Les arrels de les teves plantes necessiten més espai i no saps com resoldre el problema?. Les jardineres que trobes son massa grans o massa petites? o potser massa cares?

A l’Hortí fabriquem justament allò que necessites, ni més ni menys. Jardineres de fusta que s’ajusten a les teves necessitats i les de les teves plantes.

Tot fet des de l’Emporà, amb fusta tractada amb autoclau. Amb un acabat ferm i resistent que farà que la teva jardinera duri molt i molt de temps.

A més, a l’Hortí som jardiners i, si tu vols, ens encarreguem del transport i la plantació.

20140522_114437     20140522_171618

Apa doncs, a créixer!

Manteniment de jardins i piscines

Amb l’arribada del bon temps les necessitats i requeriments del vostre jardí canvien o s’incrementen.

El retall dels arbustos, la sega reiterada de la gespa, la prevenció o tractament de patologies i fongs, tot això es fa més necessari que mai.

També s’incrementa la necessitat de nutrients de moltes plantes. És una època d’expansió meravellosa però que s’ha de saber controlar si volem conservar el nostre espai al jardí.

FB_IMG_14001474171404878

A l’Hortí Jardineria tenim cura del teu jardí, pati, terrassa i, si ets dels afortunats que en té, piscina per a que gaudeixis del teu petit oasi sense haver-te de preocupar de res.

20140515_133845

20140515_131917

Plantem un arbre?

Aprofitant que acabo de plantar un parell de moreres en un jardí, m’agradaria, per a qui ho necessiti, donar alguns consells en aquest sentit.

Primer de tot cal saber en quines condicions comprarem l’arbre, és a dir, si vindrà a arrel nua,  amb pa de terra o amb contenidor. Cada espècie té les seves necessitats i encara, dins de cada espècie aquestes varien segon l’època de l’any.

Per posar un exemple ens podem fixar en l’espècie que il·lustra aquesta entrada, es tracta de Morus alba “Multicaulis”, aquesta espècie, com moltes d’altes de caducifòlies, es pot plantar a arrel nua durant els mesos freds, ossigui, quan ha perdut la fulla, en aquest cas, com que la feina l’he hagut de fer a finals d’abril, he hagut de recórrer a un exemplar en contenidor.

 

20140429_092317

 

Un cop hem decidit l’espècie i l’enclavament on el volem situar el primer que hem de fer és presentar l’arbre, és a dir, col·locar-lo en el lloc desitjat i veure’n l’efecte. Aquesta operació és especialment important si tenim més d’un exemplar per plantar. Haurem de mirar que estiguin alineats entre ells i amb els elements del voltant (columnes, estàtues, fonts, etc), o si no han d’estar alineats, la presentació ens servirà per verificar que es compleix l’efecte desitjat.

Sense moure els testos marcarem la circumferència basal del contenidor.

És important estar segur de l’emplaçament abans de posar-se a treballar, la plantada és un moment crític per a tota planta, un cop haguem tret l’arbre del contenidor hem de ser el màxim de ràpids possible per tal que les arrels pateixin el mínim possible. Per aquest motiu evitarem fer aquesta operació en dies molt càlids, al migdia o quan faci molt vent.

Amb la circumferència de la base marcada començarem a fer el forat. Hem de tenir en compte que haurà de ser d’uns vint centímetres de diàmetre més gran que el contenidor i uns deu centímetres més profund.

 

20140429_104043

 

El forat ha de quedar lliure de pedres i arrels, qualsevol cosa que pugui dificultar l’expansió de les arrels del nostre arbre en els primers estadis s’haurà de retirar. En aquest cas, una de les moreres havia d’ocupar l’espai d’una antiga palmera que va morir afectada pel morrut i fixeu-vos la quantitat d’arrels que es van haver de treure.

 

20140429_104027

 

Un cop tinguem el forat realitzat omplirem el fons d’aquest amb tres dits de terra bona. Si no utilitzeu terra comprada a viver assegureu-vos que té les condicions fisicoquímiques adequades, unes dimensions de gra adients i unes proporcions d’NPK correctes.

Traurem l’arbre del contenidor i el dipositarem en el forat. Abans d’omplir els laterals ens hem d’assegurar que la orientació de la planta és l’adequada i que el tronc és ben recte. Ara, ja podrem omplir el contorn del pa de terra. Començarem utilitzant terra bona (comprada o no) i acabarem amb la terra que hem tret del forat ( a poder ser de la part més superficial, que és la més rica en microorganismes beneficiosos ) i a la qual li hem barrejat una mica de terra de qualitat.

 

plantar sense estaca

Si hem d’utilitzar estaca, ( normalment és recomanable a no ser que els exemplar a plantar estiguin en un lloc molt resguardat del vent), farem el forat una mica més gran ja que l’estaca ha d’estar clavada al fons del forat. D’estaques se’n poden posar una, dos o fins i tot es poden fer sistemes de quatre estaques unides entre elles al voltant de l’arbre. En tot cas, hem de saber quins son els vents predominants a la zona per tal de col·locar correctament l’estaca.

plantar amb estaca

Un cop tinguem l’arbre plantat farem un solc al voltant d’aquest, una barrera de terra que ens ajudarà a regar. Immediatament després d’acabar tota la operació hem de regar l’arbre, certament hem de ser curosos amb l’ús de l’aigua però en aquest cas hem de pecar de generositat, li hem de donar molta aigua i a un ritme lent, així ens assegurem que la terra del voltant queda ben molla, que no queden bosses d’aire al voltant o sota les arrels i que el terreny és prou permeable i no queda entollat molta estona.

 

20140429_105709

 

Passats cinc o sis dies de la plantació haurem de repetir aquest reg, abundant i lent.

Espero haver-vos estat d’ajuda i us desitjo una fresca i àmplia ombra.

 

 

 

 

A l’estiu tota cuca viu i a l’hivern no tota mor.

Fora de casa hi fa fred però encara que no ho sembli hi continúen passant coses.

Els primers mesos de fred els dedicarem tant a l’hort com al jardí per a fer neteja i començar amb bon peu el nou cicle que ens ha de dur en pocs mesos a viure envoltats d’un esclat de color i aroma.

Quan la tardor ja gira cap a hivern és quan hem de recol·lectar les llavors que voldrem fer germinar l’any que ve. Triarem les llavors de les plantes més fortes o maques. Imaginem que volem tenir descendència de la nostra millor pebrotera, deixarem que un dels seus pebrots maduri i comenci la seva senescència en la pròpia planta, quan ja tingui molt mal aspecte el collirem, amb cura n’extreurem les llavors, les deixarem assecar i les guardarem. Per tenir les llavors protegides les podem posar dins d’un sobre de paper i a dins d’un pot de vidre amb una mica d’arròs. Aquest pot el guardarem a l’ombra, en un lloc protegit de qualsevol extrem tèrmic.

Ara és quan hem de retirar totes les plantes d’estiu marcides, la fullaraca i apilar-ho per a compostar, si s’escau. En les piles vegetals s’hi desenvoluparà tot un exèrcit d’animalons beneficiosos per al futur compostatge de les restes . Deixarem per a finals de desembre la poda, gener i febrer també son bons per a podar.

Tant en els bancal com en els parterres nets hi farem les aportacions de compost.

Al novembre sembrem faves i pèsols, plantem cebes, alls, pastanaga, bledes, espinacs o escaroles i podem aprofitar per fer adob en verd, és a dir, sembrar-hi lleguminosa que fixarà el nitrògen per a futures collites, en els bancals buits.

I si per distreure’ns del fred, a més d’alegrar el nostre estòmag, decidim alegrar la nostra vista hi ha moltes plantes que floreixen a l’hivern.

Erica gracilis i Erica x darleyensis pertanyen al gènere Erica, que és el bruc que tant veiem pels nostres boscos.

Imatge

Erica gracilis

Imatge

Erica x darleyensis

Els cistellets de plata o Iberis sempervirens

Imatge

Matrimoni o Primula acauli

Imatge

El boixac de jardí, calèndula o Calendula officinalis.

Imatge

El pensament ( Viola x wittrockiana ) i  el pensament pirinenc ( Viola cornuta )

Imatge   Imatge

I no ens podíem oblidar del ciclamen, Cyclamen persicum.

Imatge

Vinga doncs, ja veieu que no teniu excusa, tapeu-vos i endavant.

Green work in progress

Arreglar un jardí que s’ha passat trenta anys abandonat no és una feina fàcil, i no només per les condicions pròpies de l’abandonament sinó també perquè fa trenta anys la manera d’entendre la jardineria era prou diferent de la que tenim ara.

L’estat d’abandonament i l’ús d’espècies amb poc criteri tant per la zona biogeogràfica com per la seva disposició en el propi jardí donava al conjunt un aspecte d’allò més desolador.

quatre imatges inici

Fa trenta anys era normal que la gent volgués tenir espècies exòtiques sense importar massa que aquestes poguessin influir de forma negativa en el medi, que es poguessin escapar del jardí i acabessin afectant com invitades no desitjades l’entorn immediat del jardí del qual no haurien d’haver sortit.

Per sort o per desgràcia, ja que cada cop som més conscients de la nostra petjada negativa en aquest planeta, actualment les línies d’actuació en el paisatgisme son ben diferents. Avui en dia la majoria de projectes d’enjardinament contemplen l’ús espècies autòctones o si més no amb escasses possibilitats d’esdevenir invasores i amb escassos requeriments hídrics. Aquest és el paradigma al que m’acullo a l’hora de projectar un espai verd.

El projecte contempla l’arranjament total d’un jardí d’uns 600 m2 amb uns quants condicionants: · Aprofitar al màxim els elements, tant vegetals com de reg o ornamental, que no siguin discordants o que estiguin en un estat de conservació acceptable.
· Realitzar el projecte en diverses etapes per tal de minimitzar al màxim l’impacte econòmic que comportaria executar el projecte d’un sol cop.

Per poder realitzar el projecte en diferents etapes vaig dividir la planta del jardí en quatre zones diferenciades segons la seva disposició respecte la casa. Davant, lateral, posterior i adjacent, a més de la zona d’hort, l’entapissat de gespa i el sistema de reg. Això em permetia arreglar zones delimitades de principi a fi i no deixar elements a mig fer entre actuacions espaiades en el temps.

planta projecte

Segons el requeriment dels propietaris vaig començar amb l’arranjament de la zona davantera i adjacent a la casa. Ambdues zones estan formades per una rocalla que tot i no ser perfecte és acceptable, la roca utilitzada és la que domina en l’entorn.

Algunes de les espècies utilitzades en aquestes intervencions son:Myrtus communis, Viburnum tinus, Teucrium fruticans, Lobularia maritima, Punica granatum, Hedera helix, Lavandula ‘Devantville Cuche’, Lonicera nitida, Allium schoenoprasum, entre d’altres.

quatre imatges posterior

El projecte segueix endavant. Passat l’hivern el jardí seguirà millorant i amb el temps i la meva ajuda espero que els propietaris de la casa, una parella jove d’allò més maca, puguin gaudir d’aquest petit tros de paradís que tant desitgen.

D’un erm a una selva en deu hores

Quan se’m va demanar que vegetés una terrassa del Raval no em va semblar una feina difícil, ara, quan em van dir que hauria de parlar en anglès davant d’una càmara de televisió la cosa va canviar… L’encàrrec me’l feia una televisió del Quebec per un programa del tipus catalans pel món, no només volien entrevistar la Sharon, també volien que parlessim tots els que vam transformar aquella coberta d’edifici en un petit paradís.

IMG_3164

En principi el programa s’emetrà la propera primavera… ai quins nervis…

602426_114108965400443_1283385748_n

Plànol de la terrassa un cop enllestida

560984_114116522066354_1102405941_n

Gent de producció del programa fent i desfent

El treball en fusteria va se fantàstic, com tot el que fan a Fusta’m.