Manteniment de jardins i piscines

Amb l’arribada del bon temps les necessitats i requeriments del vostre jardí canvien o s’incrementen.

El retall dels arbustos, la sega reiterada de la gespa, la prevenció o tractament de patologies i fongs, tot això es fa més necessari que mai.

També s’incrementa la necessitat de nutrients de moltes plantes. És una època d’expansió meravellosa però que s’ha de saber controlar si volem conservar el nostre espai al jardí.

FB_IMG_14001474171404878

A l’Hortí Jardineria tenim cura del teu jardí, pati, terrassa i, si ets dels afortunats que en té, piscina per a que gaudeixis del teu petit oasi sense haver-te de preocupar de res.

20140515_133845

20140515_131917

Advertisements

Patrick Blanc, paradisos verticals

En aquesta entrada vull parlar de qui seria el Kilian Jornet de la jardineria vertical.

Vull parlar d’en Patrick Blanc. Aquest senyor viu i treballa a Paris però la seva obra la trobem per tot el món. Potser molts de vosaltres el coneixereu per ser l’autor de la façana del Caixa Fòrum de Madrid però si entreu a la seva web podreu meravellar-vos de les dotzenes de coses que ha fet.

Patrick-Blanc-Orchid-Show

Aquí no parlarem de la seva estètica personal, a qualsevol geni se li perdonen certes dosis d’excentricitat. Aquí vull fer notar la seva sensibilitat pel color i per les formes, per les textures i les espècies vegetals. No es limita a cobrir de verd una paret, dibuixa amb organismes vius, converteix parets nues en estructures tridimensionals fabuloses. Mireu les pinzellades vegetals d’aquest artista.

patrick-blanc-the-caixaforum-museum-madrid-spain

I és que aquest home no només viu de les plantes, viu amb i per elles. Casa seva, a París, és un veritable jardí del paradís. I fa una cara de felicitat envejable.

wall

Us deixo un vídeo d’una entrevista. Espero que el gaudiu.

Paradigma d’una mala regeneració d’entorn.

El dia de Sant Esteve em va enxampar a Igualada, coses de la vida familiar, i vaig decidir que una bona manera de fer baixar tant de tiberi seria anant a córrer a la riba del recentment “recuperat” riu Anoia.

Aquesta entrada és una crítica a aquelles persones que van intervenir en aquesta “recuperació” o “enjardinament”, fixeu-vos que en tots dos casos utilitzo les cometes, és que el que em vaig trobar allà no es pot anomenar de cap de les dues formes.

Poc després vaig saber que l’Ajuntament d’Igualada no disposa de cap enginyer agrònom, salta a la vista. Però el que és més trist és que disposant d’un espai tant gran i amb tantes possibilitats no demanéssim l’ajuda de cap expert, ja sigui enginyer o tècnic superior en la gestió del medi.

El resultat és tant penós que, per a qualsevol mínimament entès, fer un passeig per la zona, més que un gaudi és una tortura.

 

alzina vs pollancre

Aquesta imatge està presa des de la llera del riu, si us hi fixeu les alzines queden més properes a l’aigua que els pollancres!

arbre moribund

Vora la carretera s’hi ha fet un bosquet de freixes tan dens que més de la meitat d’exemplars ja estan morint. La distància de plantació és de 1,20 m! quan hauria de ser d’uns 4 o 6 metres.

roures descolocats

Un altre exemple d’incompetència el trobem en aquest bosquet de roure cerrioide, recordem que som a Igualada, aquests pobres roures estan orientats a sud, sud-oest, en un talús, per tant amb menys disposició d’aigua i a l’estiu hauran de suportar tota la solana de la Catalunya central sense l’ajuda de cap ombra. Evidentment aquests peus, que només portes dos anys plantats, presenten un estat decrèpit i segurament no sobreviuran al proper estiu.

De natural no soc una persona “criticaire” però penso que això mereixia un espai de denúncia. S’han malbarata diners públics i no s’ha aconseguit un espai digne per als igualadins. Qui sigui que ha estat involucrat en aquest despropòsit hauria de passar comptes amb els seus electors.

Visionari o poeta?

Com que no puc dir res d’en Roberto Burle Marx que no s’hagi dit al Viquipèdia o en tants i tants d’altres blogs sobre aquest geni, em limitaré a penjar algunes imatges de la seva obra.

He de dir que mentre faig aquesta entrada m’està costant discernir quines imatges utilitzo, tot el que va fer aquest artista em sembla meravellós.

Si algú està llegint aquest blog i no coneix la seva obra li aconsello que esgarrapi una mica a la web.

 

roberto-burle-marx01

Paisatgista entre altres coses aquest senyor que ens va deixar el 1994 nasqué a Brasil però fou cosmopolita d’adopció.

 

Burle Marx i Niemeyer, una molt bona combinació:

 

9004732(1)

A peu per l’Alta Garrotxa

Si esteu pensant fer una excursió a muntanya mitja us recomano el recorregut que us descriuré a continuació, es tracta d’una passejada fàcil i còmode pel punt més elevat de l’Espai Natural de l’Alta Garrotxa.

L’itinerari comença a les basses de Monars, s’hi arriba per una pista forestal que surt de la GIV-5223, entre Camprodon i Beget. Si no voleu pujar amb el cotxe per la pista la podeu fer caminant, son uns dos quilòmetres. Porteu aigua de casa, no trobareu cap font.

Partim de les basses de Monars en direcció est per la pista forestal. Dabant tindrem un pic afilat, és el puig de les bruixes.

Caminem entre prats de pastura i vaques mandroses quan uns crits ens sobresalten, son una dotzena de corbs que ens sobrevolen, estan neguitosos, sens dubte tenim ben a la vora alguna cosa que ells cobegen.

Al cap d’un quilòmetre aproximadament s’acaba la pista, nosaltres enfilarem un camí que queda lleugerament a l’esquerra.

IMG_3704

Deixem enrere les pastures i ens endinsem en un bosquet de roures, Quercus pubescens i arç blanc, Crataegus monogyna. Aquí la població d’arç assoleix una concentració difícil de veure al nostre país.

Seguim caminant que aviat ens trobarem en una avellaneda, aquí el camí es fa difícil de seguir tant per la densitat del bosquet com pel pas dels senglars que han remenat el sòl. Seguiu les marques de color taronja que ens indiquen el camí.

El camí va pujant cap a la carena. Si no és un dia calm podeu notar com el vent va guanyant empenta a mesura que ascendiu. És un bon moment per fer parada i gaudir d’una vista dominant i privilegiada sobre tota la Garrotxa.

IMG_3688

Un cop som a la carena ens queda el puig de les bruixes a l’est i el puig de Comanegra, el punt més elevat de la Garrotxa, a l’oest, anirem vers el Comanegra i farem camí cap al punt d’inici del recorregut.

Des d’aquí podem observar uns arbres petits, o arbusts, disposats de forma esparsa, es tracta d’una mena de devesa de d’arç blanc,  una cosa no gaire comú.

Un fet característic d’aquesta serra, entre el puig de les bruixes i una mica més enllà del puig de Comanegra és la marcada diferència ecològica i paisatgística d’ambdues vessants. Prats amb bosquets de roure a la vessant catalana i densos boscos de faig a la vessant francesa. Els condicionants climàtics, orogràfics i els diferents usos del bosc per part dels humans de totes dues vessants han conformat un espectacle paisatgístic de primer ordre.

IMG_3696

Si voleu més informació sobre aquesta i d’altres rutes a l’Alta Garrotxa us recomano que visiteu la web del Consorci de l’Alta Garrotxa