Enjardinament d’un pati abandonat

Amb aquesta entrada us vull mostrar l’enjardinament realitzat en un pati de Barcelona, als peus del parc Güell.

Aquest pati portava molt temps abandonat, hi havia molta bardissa i tenia un desnivell força pronunciat, cosa que obligava a fer un moviment de terra si es volia aconseguir una zona transitable còmodament.

 

Inici

El primer de tot és fer un ordenament de l’espai, si volem aconseguir un bon resultat hem de tenir clar el que hem de fer i on volem arribar. Un plànol és essencial, es pot fer amb el suport que es vulgui, amb un full i un llapis n’hi hauria prou però a mi m’agraden molt els colors i vaig optar per fer-ho amb format digital.

 

plànolAmb l’ordenament de l’espai aclarit ja ens podem posar a treballar. La zona delimitada com a transitable havia de ser plana per tant havia de modificar el pendent per tal d’aconseguir un espai confortable. Delimitada amb bordura d’alumini, amb una base de malla anti herbes i un cobertura de grava de canto rodó.

 

Procés 1

Procés 2

L’enjardinament havia de contemplar els següents condicionants, la pròpia meteorologia de Barcelona, la orientació nord-oest del pati i la poca insolació de l’espai, el fet que el pati estigui encabit entre edificis fa que algunes zones d’aquest no rebin mai la llum directa del sol.

Algunes de les espècies que vaig utilitzar son: Clivia miniata, Abelia x grandiflora, Hemerocallis, Liriope muscari, Viburnum odoratissimum, Hedera helix, Agapanthus praecox, Gaura lindheimeri i Salvia microphylla.

procés 3

Final 1

Final 2

I acabat això només puc esperar que la persona que em va oferir la possibilitat d’endreçar aquest espai en pugui gaudir cuidant les seves noves companyes de casa.

Advertisements

Una cuina feta a mida

Aquest estiu em van fer un encàrrec que fins llavors encara no m’havien fet.

Em van demanar de fer una cuina a mida, de ferro i fusta, amb un aspecte un tant rústic i industrial a l’hora.

Era tot un repte que vaig afrontar amb ganes i alegria, la meva afició per construir coses tenia una excusa fantàstica per adquirir una nova dimensió. Vaig agafar llapis, paper i una calculadora i vinga a fer gargots i números.

Vaig optar per fer uns cubs de ferro que poguessin contenir una estructura de fusta sobre la qual podria collar portes i calaixos i també les parets exteriors de la mateixa.

Del resultat n’estic força orgullós, ara, que molta part del mèrit el tenen la fantàstica parella que em va demanar la feina, unes noies meravelloses amb molt bon gust que a més de guiar-me en l’estètica van envoltar la cuina amb tot de cosetes ben boniques.

 

20140717_114933

cuina

Plantem un arbre?

Aprofitant que acabo de plantar un parell de moreres en un jardí, m’agradaria, per a qui ho necessiti, donar alguns consells en aquest sentit.

Primer de tot cal saber en quines condicions comprarem l’arbre, és a dir, si vindrà a arrel nua,  amb pa de terra o amb contenidor. Cada espècie té les seves necessitats i encara, dins de cada espècie aquestes varien segon l’època de l’any.

Per posar un exemple ens podem fixar en l’espècie que il·lustra aquesta entrada, es tracta de Morus alba “Multicaulis”, aquesta espècie, com moltes d’altes de caducifòlies, es pot plantar a arrel nua durant els mesos freds, ossigui, quan ha perdut la fulla, en aquest cas, com que la feina l’he hagut de fer a finals d’abril, he hagut de recórrer a un exemplar en contenidor.

 

20140429_092317

 

Un cop hem decidit l’espècie i l’enclavament on el volem situar el primer que hem de fer és presentar l’arbre, és a dir, col·locar-lo en el lloc desitjat i veure’n l’efecte. Aquesta operació és especialment important si tenim més d’un exemplar per plantar. Haurem de mirar que estiguin alineats entre ells i amb els elements del voltant (columnes, estàtues, fonts, etc), o si no han d’estar alineats, la presentació ens servirà per verificar que es compleix l’efecte desitjat.

Sense moure els testos marcarem la circumferència basal del contenidor.

És important estar segur de l’emplaçament abans de posar-se a treballar, la plantada és un moment crític per a tota planta, un cop haguem tret l’arbre del contenidor hem de ser el màxim de ràpids possible per tal que les arrels pateixin el mínim possible. Per aquest motiu evitarem fer aquesta operació en dies molt càlids, al migdia o quan faci molt vent.

Amb la circumferència de la base marcada començarem a fer el forat. Hem de tenir en compte que haurà de ser d’uns vint centímetres de diàmetre més gran que el contenidor i uns deu centímetres més profund.

 

20140429_104043

 

El forat ha de quedar lliure de pedres i arrels, qualsevol cosa que pugui dificultar l’expansió de les arrels del nostre arbre en els primers estadis s’haurà de retirar. En aquest cas, una de les moreres havia d’ocupar l’espai d’una antiga palmera que va morir afectada pel morrut i fixeu-vos la quantitat d’arrels que es van haver de treure.

 

20140429_104027

 

Un cop tinguem el forat realitzat omplirem el fons d’aquest amb tres dits de terra bona. Si no utilitzeu terra comprada a viver assegureu-vos que té les condicions fisicoquímiques adequades, unes dimensions de gra adients i unes proporcions d’NPK correctes.

Traurem l’arbre del contenidor i el dipositarem en el forat. Abans d’omplir els laterals ens hem d’assegurar que la orientació de la planta és l’adequada i que el tronc és ben recte. Ara, ja podrem omplir el contorn del pa de terra. Començarem utilitzant terra bona (comprada o no) i acabarem amb la terra que hem tret del forat ( a poder ser de la part més superficial, que és la més rica en microorganismes beneficiosos ) i a la qual li hem barrejat una mica de terra de qualitat.

 

plantar sense estaca

Si hem d’utilitzar estaca, ( normalment és recomanable a no ser que els exemplar a plantar estiguin en un lloc molt resguardat del vent), farem el forat una mica més gran ja que l’estaca ha d’estar clavada al fons del forat. D’estaques se’n poden posar una, dos o fins i tot es poden fer sistemes de quatre estaques unides entre elles al voltant de l’arbre. En tot cas, hem de saber quins son els vents predominants a la zona per tal de col·locar correctament l’estaca.

plantar amb estaca

Un cop tinguem l’arbre plantat farem un solc al voltant d’aquest, una barrera de terra que ens ajudarà a regar. Immediatament després d’acabar tota la operació hem de regar l’arbre, certament hem de ser curosos amb l’ús de l’aigua però en aquest cas hem de pecar de generositat, li hem de donar molta aigua i a un ritme lent, així ens assegurem que la terra del voltant queda ben molla, que no queden bosses d’aire al voltant o sota les arrels i que el terreny és prou permeable i no queda entollat molta estona.

 

20140429_105709

 

Passats cinc o sis dies de la plantació haurem de repetir aquest reg, abundant i lent.

Espero haver-vos estat d’ajuda i us desitjo una fresca i àmplia ombra.

 

 

 

 

Jardinera perimetral

A mitjans del mes de gener em van fer una proposta de treball, es tractava de construir una jardinera que fes tot el perímetre d’una terrassa a Barcelona. Hi havia però dos elements afegits que li conferien una mica més de complexitat. El client volia que la jardinera, en regar, no perdés l’aigua per tot arreu i que, d’alguna manera, si havia d’estar elevada, es pogués accedir a sota seu per poder netejar, per tant, la última fusta, la més propera al terra havia de ser extraïble.

La feina era prou complexa tenint en compte que el client no volia cobrir el terra de la terrassa amb fusta (cosa que hauria solucionat el problema del desaiguat sense haver d’instal·lar una canalització) i que la llargada total de la jardinera contínua havia de ser d’uns 24 metres.

Vaig començar per trencar-me la closca, també havia d’aconseguir que el resultat fos el mínim pesat possible, tot i que finca és nova no deixa de ser una terrassa. El millor per començar a pensar és posar-se a dibuixar.

Secció transversal de la jardinera

Secció transversal de la jardinera

Per tal d’alleugerir el conjunt, poder-lo alçar i intal·lar la canalització de recollida d’aigua vaig optar per construir un esquelet de ferro, amb perfil en L de 2 cm reforçat amb passamans de ferro també de 2 cm. A l’estructura li afegiria unes potes de 8,5 cm d’alt que em permetrien la col·locació de la canaleta.

20140212_155402

20140205_163243

20140214_114229

Un cop soldada l’estructura de ferro tocava donar-li una ma de pintura contra l’òxid, tot i que el ferro difícilment es mullaria valia la pena donar-li el màxim de vida possible.

20140213_114216

Per tal que el conjunt pesés el mínim possible vaig decidir que, en la mesura que fos possible, utilitzaria un material més lleuger que la fusta. Vaig optar per utilitzar fusta només en les parts visibles i que el que realment contingués la terra fos poliestirè extruït de 3 cm. Un material molt resistent, molt lleuger i completament impermeable. Cobriria tot això per la part davantera amb fusta tractada amb autoclau.

20140218_163921

20140225_165215

20140222_140830

Un cop acabada l’estructura només em faltava protegir l’interior amb una capa de geotèxtil.

20140305_153156

20140305_153233

20140305_153214

La disposició de les plantes en aquestes fotografies no és la definitiva, la feina de plantada corre a càrrec del client, com molts de nosaltres és un fanàtic de les plantes i estava delerós de poder posar-se mans a la obra. Bé, de feina no li’n falta, té tot un paradís per plantar.

Hort urbà a Barcelona.

Ara farà dues setmanes una empresa em va encarregar un hort urbà per a les seves oficines. Disposen d’una terrassa d’uns setanta metres quadrats i hi volien instal·lar un hortet que fes goig. No m’ho vaig pensar dues vegades, vaig acceptar la proposta i m’hi vaig posar de cap.

El primer que vaig fer va ser calcular la càrrega màxima que podia suportar la coberta i limitar-me a la meitat d’aquest pes, sempre tenint present que el substrat moll pesa més que no pas sec. Un cop amb això clar van començar a córrer les neurones. Vaig optar per fabricar jo mateix les taules de cultiu. Les dimensions que ells reclamaven no em permetien comprar una taula de cultiu convencional. El pes havia de quedar repartit sobre varies bigues de l’edifici i les taules corrents solen tenir quatre potes.

Vaig optar per utilitzar biguetes de ferro en forma de T, planxa d’acer galvanitzat per a la base i eco travesses per als marges de la taula.

8_gd

Bigueta de ferro de 6 cm.

pegaso

Planxa d’acer galvanitzat. Aquest model s’anomena Pegaso

art1761557_nuff01

Eco travessa de fusta de pi tractada amb auto clau

Amb els elements constructius decidits el següent pas era realitzar un projecte que els pogués engrescar, en altres paraules, els havia de convèncer que jo era la persona que buscaven i necessitaven per a realitzar aquell hort.

Taules amb reg

    En aquesta planta es poden veure les dues estructures d’hort amb la instal·lació de reg.

Taula perspectiva

Fotomuntatge del projecte.

Amb el projecte acceptat em vaig posar a treballar per fer-lo realitat. Vaig construir les taules abans de muntar-les al lloc definitiu, d’aquesta manera els estalviava sorolls i brutícia.

20130509_174236

Base de ferro de l’estructura.

20130510_092724

Amb la planxa i començant a fer els marges de fusta.

20130510_112404

Ancoratges interns.

IMG-20130510-WA0002

Ja les tenim.

Un cop fet això va tocar desmuntar-les i traslladar-les al seu emplaçament final.

20130514_112040Ja ho tenim tot a lloc.

IMG-20130514-WA0000

Punts de soldadura entre les bigues. No cal soldar massa per que sigui més fàcil de desmuntar en cas necessari.

20130514_181003

Ho cobrim amb una capa de geotèxtil.

20130514_195541

El substrat ha de ser l’adequat per a que pesi poc. En aquest cas està composat per una mica de terra adobada, molta fibra de coco i força fem compostat.

IMG-20130517-WA0000

Hauria d’haver tingut el reg llest abans de plantar, però de vegades les coses van com van i s’han d’afrontar de cara.

20130517_172220

A cada taula de cultiu li vaig assignar una aixeta independent, així, en el cas que una d’elles quedi buida o s’opti per un cultiu diferent, es pot limitar el reg.

20130522_145000

I ja gairebé acabant hi he afegit unes tapetes de fusta a la base, a més de fer-ho més bonic serveixen per protegir contra els cops que els nostres peus puguin proferir a la base de ferro, sabem qui sortiria perdent en aquesta batalla oi?

Per últim hi afegirem una capa protectora (mulching) de palla, ens protegirà els sòl de l’excés de radiació solar i l’assecament ( l’hort està en una terrassa d’un principal, amb molta irradiació solar i poca ventilació ). Aquesta capa protectora fa que l’aigua dels sòl no s’evapori en excés i a més capta l’aigua que s’evapora i així torna al sòl. La degradació de la palla també és positiva per la substrat.

Pel que fa al reg, he programat un reg de curta durada però amb intervals de vuit hores, si l’hort fos al camp hauria fet dos regs diaris de més temps, tractant-se d’una terrassa amb tanta insolació he pensat que aquesta seria la millor manera de mantenir l’hort amb un cert grau d’humitat sense que l’aigua acabés a la coberta de la terrassa.

Bé, què puc dir a títol de cloenda? Doncs que aquesta feina m’ha resultat molt gratificant, sobretot vist des de la perspectiva d’avui, amb el repte superat i amb l’orgull d’haver fet una cosa ben feta. Les hortalisses van progressant, semblen felices, espero poder afegir alguna foto més a l’entrada quan això sembli una selva carregada de fruits, també espero que me’ls deixin tastar…

Fins aviat i bona teca!

Recuperació d’un entorn degradat

Potser aquesta entrada està una mica desfassada en el temps. Potser hauria d’haver estat la primera d’aquest bloc. Es tracta del projecte de final de grau, del qual n’estic força orgullós.

El que se’ns demanava amb aquest treball és que poséssim en pràctica tots els coneixements assolits durant els dos anys d’estudi. Va ser un treball de síntesi de tot allò que havíem apres i molt més, el treball de recerca va ser engrescador, em va permetre submergir-me en l’estudi de les comunitats naturals del nostre país.

El projecte havia de servir per recuperar una zona de 54 hectàrees situada al sud-oest de Gavà i que actualment presenta un estat de degradació important. No hi havia cap premissa, podíem fer el que ens semblés oportú, així doncs, el sentit comú també puntuava.

L’espai d’intervenció presentava un seguit de dificultats. La proximitat d’una zona urbana com Gavà era un factor a tenir en compte, una dificultat pel que fa a l’impacte sobre el medi i una oportunitat a l’hora d’acostar aquest espai a la gent. Al mateix temps, el fet que l’espai estes travessat per dues carreteres i unes vies de tren alçades afegien dificultat al projecte.

 

situació gava

Situació de l’espai a intervenir.

Vaig decidir fer cas del sentit comú pel que fa a les espècies vegetals existents a la zona, que poden explicar molt si les saps escoltar, i fer un esforç d’estalvi aprofitant tot allò que es podia aprofitar i evitant realitzar grans intervencions que requerissin molta despesa de diner públic. Vaig decidir no eliminar carreteres ni soterrar vies. Vaig decidir, mitjançant petites intervencions, disminuir l’impacte que aquestes infraestructures tenien sobre l’entorn.

plànol Calamot

Plànol de la zona d’intervenció

Relleu petit

Plànol de relleu de la zona on s’hi poden observar tres zones diferenciades i separades per dos grups d’infraestructures. Hi veiem una zona plana a baix, una altra amb cert relleu enmig i en la zona superior hi trobem el turó del calamot.

Vaig treballar cadascuna de les zones de manera independent però amb tenint present que formaven un tot. Els condicionants geogràfics i del sòl conferien al projecte una riquesa i unes possibilitats molt engrescadores. Així en la zona baixa, hi vaig potenciar un espai humit recuperant el torrent del Calamot, que en moments de sequera es podia beneficiar d’una bassa construïda al costat de la masia de l’horta, que està ubicada a la zona central del projecte.

Zona 1

Aquesta zona inclou un espai de lleure, amb horts i arbres fruiters ( pomeres, pruneres, cirerers, nesprers i magraners, entre d’altres ), bar i zona de joc per a nens i de salut per a tothom. Un entorn humit amb dues basses i vegetació de ribera ( tipha sp, phragmites, salix eleagnus, tamarix i populus, entre d’altres ) i una bona xarxa de camins.

secció

Aquesta és una secció de la zona baixa on s’hi pot veure la vegetació de ribera de la bassa gran.

En la zona mitja del projecte hi vaig reforçar la presència dels arbres fruiters de secà com son l’ametller ( Prunus dulcis ), garrofer ( Ceratonia siliqua ), olivera ( Olea europaea ), figuera ( Ficus carica ) entre d’altres. També inclou la recuperació de la masia de l’horta com a centre de divulgació del medi. La construcció d’una bassa tradicional. La conversió de la carretera en un passeig amb la circulació de vehicles pacificada i la construcció de dos amplis túnels sota les vies de tren que permetessin el pas de vianants i de fauna.

perfil sencer vies tren150

Secció on s’hi poden veure els dos passos sota les vies i el relleu de la zona posterior a aquestes.

Zona del mig

Planta de la zona mitja. El passeig entra a Gavà i Gavà entra en el projecte. El parc que ja existeix en aquesta zona en el projecte es respecta, només se’n fa una millora.

Plànol 4

Secció del passeig amb el talús de les vies del tren a la dreta. Els col·lectors d’aigua pluvial, un carril bicicleta i un ampli passeig. Aquesta secció no inclou els elements d’il·luminació com faroles i balisses de llum.

A la part més elevada del projecte, la de l’entorn del turó del calamot és potser on la intervenció passa més desapercebuda. Si potencien les espècies que de forma natural hi trobaríem si la presencia humana no modifiqués el medi, és a dir, la vegetació potencial. Pi blanc ( Pinus halepensis ), garric ( Quercus coccifera), alzina ( Quercus ilex), llentiscle ( Pistacia lentiscus ) entre d’altres a la zona de solell i alzina, roure cerrioide ( Quercus cerrioide ), aranyoner ( Prunus spinosa ) i arç blanc ( Crataegus monogina ) entre d’altres en la sola d’obaga. També hi vaig plantejar un seguit de camins de lleure.

horto 3

Planta de la zona superior del projecte on no hi hauria una gran intervenció inicial. Mitjançant petits treballs forestals, amb el temps, s’hauria de poder arribar a tenir una vegetació similar a la potencial.

DIN A1 Monocapa web

Aquesta és la planta del projecte global.

He de confessar que aquest projecte, per mi, va ser una tasca molt engrescadora i tot i que suposava un volum de feina important m’ho vaig passar molt i molt bé realitzant-lo. Des d’aquí agraeixo als dos professor que van proposar aquest repte a l’alumnat, la tria del lloc, tot i les seves dificultats, no podia ser més engrescadora. Gràcies Jordi i Eduard.

Green work in progress

Arreglar un jardí que s’ha passat trenta anys abandonat no és una feina fàcil, i no només per les condicions pròpies de l’abandonament sinó també perquè fa trenta anys la manera d’entendre la jardineria era prou diferent de la que tenim ara.

L’estat d’abandonament i l’ús d’espècies amb poc criteri tant per la zona biogeogràfica com per la seva disposició en el propi jardí donava al conjunt un aspecte d’allò més desolador.

quatre imatges inici

Fa trenta anys era normal que la gent volgués tenir espècies exòtiques sense importar massa que aquestes poguessin influir de forma negativa en el medi, que es poguessin escapar del jardí i acabessin afectant com invitades no desitjades l’entorn immediat del jardí del qual no haurien d’haver sortit.

Per sort o per desgràcia, ja que cada cop som més conscients de la nostra petjada negativa en aquest planeta, actualment les línies d’actuació en el paisatgisme son ben diferents. Avui en dia la majoria de projectes d’enjardinament contemplen l’ús espècies autòctones o si més no amb escasses possibilitats d’esdevenir invasores i amb escassos requeriments hídrics. Aquest és el paradigma al que m’acullo a l’hora de projectar un espai verd.

El projecte contempla l’arranjament total d’un jardí d’uns 600 m2 amb uns quants condicionants: · Aprofitar al màxim els elements, tant vegetals com de reg o ornamental, que no siguin discordants o que estiguin en un estat de conservació acceptable.
· Realitzar el projecte en diverses etapes per tal de minimitzar al màxim l’impacte econòmic que comportaria executar el projecte d’un sol cop.

Per poder realitzar el projecte en diferents etapes vaig dividir la planta del jardí en quatre zones diferenciades segons la seva disposició respecte la casa. Davant, lateral, posterior i adjacent, a més de la zona d’hort, l’entapissat de gespa i el sistema de reg. Això em permetia arreglar zones delimitades de principi a fi i no deixar elements a mig fer entre actuacions espaiades en el temps.

planta projecte

Segons el requeriment dels propietaris vaig començar amb l’arranjament de la zona davantera i adjacent a la casa. Ambdues zones estan formades per una rocalla que tot i no ser perfecte és acceptable, la roca utilitzada és la que domina en l’entorn.

Algunes de les espècies utilitzades en aquestes intervencions son:Myrtus communis, Viburnum tinus, Teucrium fruticans, Lobularia maritima, Punica granatum, Hedera helix, Lavandula ‘Devantville Cuche’, Lonicera nitida, Allium schoenoprasum, entre d’altres.

quatre imatges posterior

El projecte segueix endavant. Passat l’hivern el jardí seguirà millorant i amb el temps i la meva ajuda espero que els propietaris de la casa, una parella jove d’allò més maca, puguin gaudir d’aquest petit tros de paradís que tant desitgen.

D’un erm a una selva en deu hores

Quan se’m va demanar que vegetés una terrassa del Raval no em va semblar una feina difícil, ara, quan em van dir que hauria de parlar en anglès davant d’una càmara de televisió la cosa va canviar… L’encàrrec me’l feia una televisió del Quebec per un programa del tipus catalans pel món, no només volien entrevistar la Sharon, també volien que parlessim tots els que vam transformar aquella coberta d’edifici en un petit paradís.

IMG_3164

En principi el programa s’emetrà la propera primavera… ai quins nervis…

602426_114108965400443_1283385748_n

Plànol de la terrassa un cop enllestida

560984_114116522066354_1102405941_n

Gent de producció del programa fent i desfent

El treball en fusteria va se fantàstic, com tot el que fan a Fusta’m.