A l’estiu tota cuca viu i a l’hivern no tota mor.

Fora de casa hi fa fred però encara que no ho sembli hi continúen passant coses.

Els primers mesos de fred els dedicarem tant a l’hort com al jardí per a fer neteja i començar amb bon peu el nou cicle que ens ha de dur en pocs mesos a viure envoltats d’un esclat de color i aroma.

Quan la tardor ja gira cap a hivern és quan hem de recol·lectar les llavors que voldrem fer germinar l’any que ve. Triarem les llavors de les plantes més fortes o maques. Imaginem que volem tenir descendència de la nostra millor pebrotera, deixarem que un dels seus pebrots maduri i comenci la seva senescència en la pròpia planta, quan ja tingui molt mal aspecte el collirem, amb cura n’extreurem les llavors, les deixarem assecar i les guardarem. Per tenir les llavors protegides les podem posar dins d’un sobre de paper i a dins d’un pot de vidre amb una mica d’arròs. Aquest pot el guardarem a l’ombra, en un lloc protegit de qualsevol extrem tèrmic.

Ara és quan hem de retirar totes les plantes d’estiu marcides, la fullaraca i apilar-ho per a compostar, si s’escau. En les piles vegetals s’hi desenvoluparà tot un exèrcit d’animalons beneficiosos per al futur compostatge de les restes . Deixarem per a finals de desembre la poda, gener i febrer també son bons per a podar.

Tant en els bancal com en els parterres nets hi farem les aportacions de compost.

Al novembre sembrem faves i pèsols, plantem cebes, alls, pastanaga, bledes, espinacs o escaroles i podem aprofitar per fer adob en verd, és a dir, sembrar-hi lleguminosa que fixarà el nitrògen per a futures collites, en els bancals buits.

I si per distreure’ns del fred, a més d’alegrar el nostre estòmag, decidim alegrar la nostra vista hi ha moltes plantes que floreixen a l’hivern.

Erica gracilis i Erica x darleyensis pertanyen al gènere Erica, que és el bruc que tant veiem pels nostres boscos.

Imatge

Erica gracilis

Imatge

Erica x darleyensis

Els cistellets de plata o Iberis sempervirens

Imatge

Matrimoni o Primula acauli

Imatge

El boixac de jardí, calèndula o Calendula officinalis.

Imatge

El pensament ( Viola x wittrockiana ) i  el pensament pirinenc ( Viola cornuta )

Imatge   Imatge

I no ens podíem oblidar del ciclamen, Cyclamen persicum.

Imatge

Vinga doncs, ja veieu que no teniu excusa, tapeu-vos i endavant.

Hort urbà a Barcelona.

Ara farà dues setmanes una empresa em va encarregar un hort urbà per a les seves oficines. Disposen d’una terrassa d’uns setanta metres quadrats i hi volien instal·lar un hortet que fes goig. No m’ho vaig pensar dues vegades, vaig acceptar la proposta i m’hi vaig posar de cap.

El primer que vaig fer va ser calcular la càrrega màxima que podia suportar la coberta i limitar-me a la meitat d’aquest pes, sempre tenint present que el substrat moll pesa més que no pas sec. Un cop amb això clar van començar a córrer les neurones. Vaig optar per fabricar jo mateix les taules de cultiu. Les dimensions que ells reclamaven no em permetien comprar una taula de cultiu convencional. El pes havia de quedar repartit sobre varies bigues de l’edifici i les taules corrents solen tenir quatre potes.

Vaig optar per utilitzar biguetes de ferro en forma de T, planxa d’acer galvanitzat per a la base i eco travesses per als marges de la taula.

8_gd

Bigueta de ferro de 6 cm.

pegaso

Planxa d’acer galvanitzat. Aquest model s’anomena Pegaso

art1761557_nuff01

Eco travessa de fusta de pi tractada amb auto clau

Amb els elements constructius decidits el següent pas era realitzar un projecte que els pogués engrescar, en altres paraules, els havia de convèncer que jo era la persona que buscaven i necessitaven per a realitzar aquell hort.

Taules amb reg

    En aquesta planta es poden veure les dues estructures d’hort amb la instal·lació de reg.

Taula perspectiva

Fotomuntatge del projecte.

Amb el projecte acceptat em vaig posar a treballar per fer-lo realitat. Vaig construir les taules abans de muntar-les al lloc definitiu, d’aquesta manera els estalviava sorolls i brutícia.

20130509_174236

Base de ferro de l’estructura.

20130510_092724

Amb la planxa i començant a fer els marges de fusta.

20130510_112404

Ancoratges interns.

IMG-20130510-WA0002

Ja les tenim.

Un cop fet això va tocar desmuntar-les i traslladar-les al seu emplaçament final.

20130514_112040Ja ho tenim tot a lloc.

IMG-20130514-WA0000

Punts de soldadura entre les bigues. No cal soldar massa per que sigui més fàcil de desmuntar en cas necessari.

20130514_181003

Ho cobrim amb una capa de geotèxtil.

20130514_195541

El substrat ha de ser l’adequat per a que pesi poc. En aquest cas està composat per una mica de terra adobada, molta fibra de coco i força fem compostat.

IMG-20130517-WA0000

Hauria d’haver tingut el reg llest abans de plantar, però de vegades les coses van com van i s’han d’afrontar de cara.

20130517_172220

A cada taula de cultiu li vaig assignar una aixeta independent, així, en el cas que una d’elles quedi buida o s’opti per un cultiu diferent, es pot limitar el reg.

20130522_145000

I ja gairebé acabant hi he afegit unes tapetes de fusta a la base, a més de fer-ho més bonic serveixen per protegir contra els cops que els nostres peus puguin proferir a la base de ferro, sabem qui sortiria perdent en aquesta batalla oi?

Per últim hi afegirem una capa protectora (mulching) de palla, ens protegirà els sòl de l’excés de radiació solar i l’assecament ( l’hort està en una terrassa d’un principal, amb molta irradiació solar i poca ventilació ). Aquesta capa protectora fa que l’aigua dels sòl no s’evapori en excés i a més capta l’aigua que s’evapora i així torna al sòl. La degradació de la palla també és positiva per la substrat.

Pel que fa al reg, he programat un reg de curta durada però amb intervals de vuit hores, si l’hort fos al camp hauria fet dos regs diaris de més temps, tractant-se d’una terrassa amb tanta insolació he pensat que aquesta seria la millor manera de mantenir l’hort amb un cert grau d’humitat sense que l’aigua acabés a la coberta de la terrassa.

Bé, què puc dir a títol de cloenda? Doncs que aquesta feina m’ha resultat molt gratificant, sobretot vist des de la perspectiva d’avui, amb el repte superat i amb l’orgull d’haver fet una cosa ben feta. Les hortalisses van progressant, semblen felices, espero poder afegir alguna foto més a l’entrada quan això sembli una selva carregada de fruits, també espero que me’ls deixin tastar…

Fins aviat i bona teca!

Pedra seca

La construcció amb pedra seca ens podria semblar que és una cosa molt nostra perquè per fi s’està recuperant i fomentant al nostre país però de construccions d’aquest tipus en trobem per tot el món, i quan dic tot el món vull dir això, de Sibèria a Sud Amèrica passant pel Priorat i Maó. L’ús de pedra seca, és a dir sense morter, és tan antiga com les necessitat constructives de l’ésser humà. Els canvis profunds que va generar la revolució industrial en la nostra societat, els canvis d’usos, el descobriment de nous material i la importància creixent de la velocitat en la nostra vida han fet que haguem adoptat maneres de fer diferents i que fins i tot gairebé haguem oblidat com es feien les coses abans, que sovint, per a alguns casos, serien millors.

En el nostre país, un tema apart son les Balears on la pedra seca hi té una importància cabdal, les zones on podeu trobar més construccions amb pedra seca ( cabanes, camins, murs,… ) son les representades en groc en el següent mapa.

ps_mapacat

Moltes construccions antiquíssimes construïdes amb aquesta tècnica han arribat fins als nostres dies sense cap mena de conservació per part nostra, cosa que no es pot dir que poguessin fer moltes construccions contemporànies. Quantes vegades no haureu passejat pel bosc i us heu trobat murets enmig de la forest? Penseu que allò segurament eren camps de vinya amb terrasses de pedra seca, potser han passat cent cinquanta anys i malgrat les arrels i les pluges encara romanen allà, us imagineu què hauria passat amb un mur de totxana i ciment?

tines3Importantíssima construcció de pedra seca coneguda com les tines dels tres salts a Talamanca, Bages.

barracapastor

Barraca de pastor al Ripollès.

foto_marges

Marges de camp que segur que heu vist milers de vegades.

 

També he de destacar la importància que tenen les construccions de pedra seca per a la biodiversitat de l’entorn on es troben, el fet de no tenir morter fa que hi abundin els forats, refugis per a tot tipus d’animalons, depredadors de plagues o pol·linitzadors que poden ser molt avantatjosos per als cultius. L’us de pedra autòctona fa que lligui amb el paisatge i la colonització d’aquests espais per part de líquens i molses els doten d’una estètica impossible d’aconseguir amb una construcció podríem dir estàndard. A continuació tenim dues fotografies d’un mur de pedra seca al municipi de Sant Boi de Llobregat.

 

20130511_114833

20130511_114924

 

Faig aquesta entrada perquè ara fa una setmana vaig assistir a un taller organitzat pel col.lectiu ortiga http://www.ortiga.cat , el taller era una introducció pràctica a la construcció amb pedra seca. Recomano molt els taller que imparteix l’ortiga, en fan sobre tots els temes que et poden interessar si t’agrada l’agricultura, son molt amens, gratuïts, amb bona companyia i a més inclouen un esmorzar de germanor, això si, has de col.laborar amb la teca, què menys.  Bé, com deia, el taller em va fer conèixer una tècnica constructiva que, si bé és molt simple té algunes regles que no pots obviar si vols fer-ho bé. Aquí no us diré com fer una paret de pedra seca perquè és impossible fer-ho entenedor en quatre línies escrites però us diré que potser el més important és fer una bona base que no ha de ser horitzontal sinó amb pendent cap a l’interior si es tracta d’una terrassa i en forma de v molt oberta si és un mur i que tant important com això és la tria i disposició de les pedres. Si voleu conèixer més sobre aquesta tècnica podeu consultar moltes webs, us en poso unes quantes:

http://www.coordinadorapedraseca.org/

http://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_seca/cat/presentacio_catalunya.php

http://lafeixapedraseca.com/construccions-amb-pedra-seca/

http://www.pedrasecabegues.com/

http://www.pedraseca.net/

M’acomiado de vosaltres amb un parell de fotografies del taller de pedra seca al qual vaig assistir, a veure si us hi animeu.

20130504_120423

20130504_111049

Patrick Blanc, paradisos verticals

En aquesta entrada vull parlar de qui seria el Kilian Jornet de la jardineria vertical.

Vull parlar d’en Patrick Blanc. Aquest senyor viu i treballa a Paris però la seva obra la trobem per tot el món. Potser molts de vosaltres el coneixereu per ser l’autor de la façana del Caixa Fòrum de Madrid però si entreu a la seva web podreu meravellar-vos de les dotzenes de coses que ha fet.

Patrick-Blanc-Orchid-Show

Aquí no parlarem de la seva estètica personal, a qualsevol geni se li perdonen certes dosis d’excentricitat. Aquí vull fer notar la seva sensibilitat pel color i per les formes, per les textures i les espècies vegetals. No es limita a cobrir de verd una paret, dibuixa amb organismes vius, converteix parets nues en estructures tridimensionals fabuloses. Mireu les pinzellades vegetals d’aquest artista.

patrick-blanc-the-caixaforum-museum-madrid-spain

I és que aquest home no només viu de les plantes, viu amb i per elles. Casa seva, a París, és un veritable jardí del paradís. I fa una cara de felicitat envejable.

wall

Us deixo un vídeo d’una entrevista. Espero que el gaudiu.

Recuperació d’un entorn degradat

Potser aquesta entrada està una mica desfassada en el temps. Potser hauria d’haver estat la primera d’aquest bloc. Es tracta del projecte de final de grau, del qual n’estic força orgullós.

El que se’ns demanava amb aquest treball és que poséssim en pràctica tots els coneixements assolits durant els dos anys d’estudi. Va ser un treball de síntesi de tot allò que havíem apres i molt més, el treball de recerca va ser engrescador, em va permetre submergir-me en l’estudi de les comunitats naturals del nostre país.

El projecte havia de servir per recuperar una zona de 54 hectàrees situada al sud-oest de Gavà i que actualment presenta un estat de degradació important. No hi havia cap premissa, podíem fer el que ens semblés oportú, així doncs, el sentit comú també puntuava.

L’espai d’intervenció presentava un seguit de dificultats. La proximitat d’una zona urbana com Gavà era un factor a tenir en compte, una dificultat pel que fa a l’impacte sobre el medi i una oportunitat a l’hora d’acostar aquest espai a la gent. Al mateix temps, el fet que l’espai estes travessat per dues carreteres i unes vies de tren alçades afegien dificultat al projecte.

 

situació gava

Situació de l’espai a intervenir.

Vaig decidir fer cas del sentit comú pel que fa a les espècies vegetals existents a la zona, que poden explicar molt si les saps escoltar, i fer un esforç d’estalvi aprofitant tot allò que es podia aprofitar i evitant realitzar grans intervencions que requerissin molta despesa de diner públic. Vaig decidir no eliminar carreteres ni soterrar vies. Vaig decidir, mitjançant petites intervencions, disminuir l’impacte que aquestes infraestructures tenien sobre l’entorn.

plànol Calamot

Plànol de la zona d’intervenció

Relleu petit

Plànol de relleu de la zona on s’hi poden observar tres zones diferenciades i separades per dos grups d’infraestructures. Hi veiem una zona plana a baix, una altra amb cert relleu enmig i en la zona superior hi trobem el turó del calamot.

Vaig treballar cadascuna de les zones de manera independent però amb tenint present que formaven un tot. Els condicionants geogràfics i del sòl conferien al projecte una riquesa i unes possibilitats molt engrescadores. Així en la zona baixa, hi vaig potenciar un espai humit recuperant el torrent del Calamot, que en moments de sequera es podia beneficiar d’una bassa construïda al costat de la masia de l’horta, que està ubicada a la zona central del projecte.

Zona 1

Aquesta zona inclou un espai de lleure, amb horts i arbres fruiters ( pomeres, pruneres, cirerers, nesprers i magraners, entre d’altres ), bar i zona de joc per a nens i de salut per a tothom. Un entorn humit amb dues basses i vegetació de ribera ( tipha sp, phragmites, salix eleagnus, tamarix i populus, entre d’altres ) i una bona xarxa de camins.

secció

Aquesta és una secció de la zona baixa on s’hi pot veure la vegetació de ribera de la bassa gran.

En la zona mitja del projecte hi vaig reforçar la presència dels arbres fruiters de secà com son l’ametller ( Prunus dulcis ), garrofer ( Ceratonia siliqua ), olivera ( Olea europaea ), figuera ( Ficus carica ) entre d’altres. També inclou la recuperació de la masia de l’horta com a centre de divulgació del medi. La construcció d’una bassa tradicional. La conversió de la carretera en un passeig amb la circulació de vehicles pacificada i la construcció de dos amplis túnels sota les vies de tren que permetessin el pas de vianants i de fauna.

perfil sencer vies tren150

Secció on s’hi poden veure els dos passos sota les vies i el relleu de la zona posterior a aquestes.

Zona del mig

Planta de la zona mitja. El passeig entra a Gavà i Gavà entra en el projecte. El parc que ja existeix en aquesta zona en el projecte es respecta, només se’n fa una millora.

Plànol 4

Secció del passeig amb el talús de les vies del tren a la dreta. Els col·lectors d’aigua pluvial, un carril bicicleta i un ampli passeig. Aquesta secció no inclou els elements d’il·luminació com faroles i balisses de llum.

A la part més elevada del projecte, la de l’entorn del turó del calamot és potser on la intervenció passa més desapercebuda. Si potencien les espècies que de forma natural hi trobaríem si la presencia humana no modifiqués el medi, és a dir, la vegetació potencial. Pi blanc ( Pinus halepensis ), garric ( Quercus coccifera), alzina ( Quercus ilex), llentiscle ( Pistacia lentiscus ) entre d’altres a la zona de solell i alzina, roure cerrioide ( Quercus cerrioide ), aranyoner ( Prunus spinosa ) i arç blanc ( Crataegus monogina ) entre d’altres en la sola d’obaga. També hi vaig plantejar un seguit de camins de lleure.

horto 3

Planta de la zona superior del projecte on no hi hauria una gran intervenció inicial. Mitjançant petits treballs forestals, amb el temps, s’hauria de poder arribar a tenir una vegetació similar a la potencial.

DIN A1 Monocapa web

Aquesta és la planta del projecte global.

He de confessar que aquest projecte, per mi, va ser una tasca molt engrescadora i tot i que suposava un volum de feina important m’ho vaig passar molt i molt bé realitzant-lo. Des d’aquí agraeixo als dos professor que van proposar aquest repte a l’alumnat, la tria del lloc, tot i les seves dificultats, no podia ser més engrescadora. Gràcies Jordi i Eduard.

Lluita ecològica als invasors de l’hort i el jardí

Ja falta menys per a primavera i cal anar-se preparant per donar guerra a totes aquelles coses minúscules que se’ns volen menjar les plantes.

Si no voleu utilitzar insecticides químics, cosa gens recomanable a no ser que la situació sigui límit, podeu trobar tractaments respectuosos amb el medi i, si sou prou previsors i feu una tria adequada de les plantes fins i tot us podreu estalviar fer qualsevol tractament.

Aquests son alguns tractament que podeu trobar fàcilment al mercat:

Pelitre: Extracte vegetal de les flors de Tanacetum cinerariifolium, contra pugons, erugues i mosca blanca.

tanacetum_cinerariifolium

Coure o sulfat de coure: Fungicida i bactericida preventiu contra moltes malaties.

Bacillus thuringensis: És car, per això, si no tens una gran superfície conreada millor que no l’utilitzis.

images

Sofre: Es pot trobar en pols o en solució líquida, en tots dos casos és d’aplicació directa. Útil contra l’oïdi i sobre alguns àcars.

Extracte de Nim: Insecticida contra pugons i erugues, prové de les llavors de l’arbre de Nim (Azadirachta indica).

                                                                                                                                                   neem de flower        arbol-de-neem

A continuació us detallo alguns tractaments casolans contra insectes i fongs. Heu de tenir en compte que amb cap tractament ecològic podreu eliminar la totalitat de la plaga o malaltia, haureu de fer un esforç de contenció i acceptar que una petita part de les vostres plantes no serà per a vosaltres sinó per a d’altres esser vius que cohabiten el planeta. Amb un tractament més o menys constant i un nivell d’exigència no massa elevat aconseguireu ser feliços amb el que tingueu, potser menjareu menys o tindrà menys flor però serà molt més sa.

Equisetum arvense, cua de cavall: Es deixa en remull 20 g de planta seca en un litre d’aigua amb 5 o 10 g de silicat de sosa durant un dia i després es bull durant vint minuts i es cola. Es polvoritza amb nou parts d’aigua si pot ser a ple sol. Contra els fongs de totes les hortalisses.

equisetum_arvense_9fa

La cua de cavall la podreu trobar fàcilment a les vores dels rierols del nostre país. Creix en abundància, no passa res si n’agafeu unes branquetes.

Matriacaria camomilla, Camamilla: Es fa una infusió de 50 g de flors per cada litre d’aigua. Es polvoritza diluïda en nou parts d’aigua. Protegeix contra el míldiu i és un bon reforçant per a les plantes.

Allium sativum, all: Es fa una infusió amb 50 g d’all per cada litre d’aigua. Es polvoritza diluïda amb 4 part d’aigua a ple sol i durant uns quants dies. Actua contra el bacteris, els fongs, pugons i àcars.

Urtica urens o urtica dioica, ortiga: Es deixa fermentar durant dues setmanes, en un litre d’aigua 20 g de planta seca o 100 g de planta verda sense rels. Es cola i es pot conservar. Es dilueix amb 9 parts d’aigua i es polvoritza sobre la planta. Te un efecte reforçant i és útil contra els pugons.

Lycopersicum esculentum, tomàquet: Es bull un grapat de brots tendres en aigua i es barreja amb sabó, s’aplica directament i és útil contra el pugó, les erugues i és un repel.lent d’insectes en general.

Fent una bona disposició de les plantes en el vostre hort, jardí o terrassa us podeu estalviar molts mal de caps. Moltes plantes tenen la capacitat de repel.lir alguns insectes, així, fent associacions de cultius podem aconseguir que algunes bestioles ni se’ns acostin. Aquí només faig referència a algunes plantes, ja que és un tema molt extens i no acabaríem mai. Si voleu ampliar la informació podeu visitar http://www.botanical-online.com

La orenga foragita les formigues i les mosques.

L’alfàbrega en ajudarà contra les mosques i els pugons.

Les liliàcies com la ceba, l’all i el porro repel.len la mosca de la pastanaga i algunes espècies de pugons.

La pastanaga no agrada a la mosca de la ceba.

A la papallona de la col no li agrada l’api ni la farigola.

I el rave horroritza al coleòpter del cogòmbre.

Bé, espero que aquesta entrada us sigui d’utilitat. Ja m’explicareu com us ha anat i recordeu que no tots els insectes son dolents, és més, n’hi ha molts que de forma silenciosa treballen amb nosaltres moltes vegades sense que ens n’adonem. Abans de fer cap pas busqueu informació, no fos cas que per voler anar ràpid ens carreguèssim a uns pobres innocents.

Aquí teniu tres dels nostres millors amics, així que si els veieu per allà no els molesteu pas que estan fent la seva feina.

Aphytis melinus posta sota Aspidiotus nerii                                                            Aphytis melinus                                                                                                                                          

Chilocorus_bipustulatus

Chilocorus bipustulatus    

oencongFK                                        

Rodolia cardinalis

Paradigma d’una mala regeneració d’entorn.

El dia de Sant Esteve em va enxampar a Igualada, coses de la vida familiar, i vaig decidir que una bona manera de fer baixar tant de tiberi seria anant a córrer a la riba del recentment “recuperat” riu Anoia.

Aquesta entrada és una crítica a aquelles persones que van intervenir en aquesta “recuperació” o “enjardinament”, fixeu-vos que en tots dos casos utilitzo les cometes, és que el que em vaig trobar allà no es pot anomenar de cap de les dues formes.

Poc després vaig saber que l’Ajuntament d’Igualada no disposa de cap enginyer agrònom, salta a la vista. Però el que és més trist és que disposant d’un espai tant gran i amb tantes possibilitats no demanéssim l’ajuda de cap expert, ja sigui enginyer o tècnic superior en la gestió del medi.

El resultat és tant penós que, per a qualsevol mínimament entès, fer un passeig per la zona, més que un gaudi és una tortura.

 

alzina vs pollancre

Aquesta imatge està presa des de la llera del riu, si us hi fixeu les alzines queden més properes a l’aigua que els pollancres!

arbre moribund

Vora la carretera s’hi ha fet un bosquet de freixes tan dens que més de la meitat d’exemplars ja estan morint. La distància de plantació és de 1,20 m! quan hauria de ser d’uns 4 o 6 metres.

roures descolocats

Un altre exemple d’incompetència el trobem en aquest bosquet de roure cerrioide, recordem que som a Igualada, aquests pobres roures estan orientats a sud, sud-oest, en un talús, per tant amb menys disposició d’aigua i a l’estiu hauran de suportar tota la solana de la Catalunya central sense l’ajuda de cap ombra. Evidentment aquests peus, que només portes dos anys plantats, presenten un estat decrèpit i segurament no sobreviuran al proper estiu.

De natural no soc una persona “criticaire” però penso que això mereixia un espai de denúncia. S’han malbarata diners públics i no s’ha aconseguit un espai digne per als igualadins. Qui sigui que ha estat involucrat en aquest despropòsit hauria de passar comptes amb els seus electors.

Horticultura ecològica. La parada en crestall.

Una parada en crestall és un sistema per a treballar la terra amb la mínima superfície, sense utilitzar productes químics, amb el mínim requeriment hídric i amb un baix manteniment. Aquest sistema ha estat ideat i desenvolupat pel mallorquí Gaspar Caballero de Segovia.

Una parada és com s’anomena una franja de terra d’un metre i mig i que sol fer uns sis metres de llarg. Normalment s’agrupen en dos parades, separades aquestes per una franja de planta aromàtica que ajudarà a mantenir els insectes no desitjats lluny de les nostres verdures.

Hi ha alguns punts clau, com son:

1.Mantenir una elevada densitat de plantació

2.Fer rotacions en els cultius, es calcula que una rotació de quatre anys és la millor opció. Si comencem plantant solanàcies els segon any hi podem plantar lleguminoses i crucíferes, el tercer quenopodiàcies i cucurbitàcies, el quart umbel.líferes i liliàcies per ja poder tornar a plantar solanàcies.

3.Normalment es fan dues línies de reg per a cada parada, essent el tub exsudant la millor opció ja que reparteix de forma homogènia l’aportació d’aigua.

4.Cobrir amb una capa d’uns dos centímetres de compost ,o fems de bassa com en diuen a Mallorca, tota la superfície de la parada. D’aquí també li ve el nom, el crestall seria el mantell de fems amb que cobrim la parada, és important no barrejar el compost amb la terra, només cobrir-ho.

P Crestall 1

P Crestall 4

És important que l’espai de treball sigui còmode, disposar maons o pedres enmig de la plantació ens ajudarà en les tasques de manteniment.

Si voleu més informació us recomano dues webs. La primera és la d’en Gaspar i la segona és sobre una iniciativa d’horts urbans de Nova York. Espero que us agradi el que hi trobareu. Bona tarda i bon profit!

http://www.gasparcaballerodesegovia.net/ca/

http://www.greenguerillas.org/

Green work in progress

Arreglar un jardí que s’ha passat trenta anys abandonat no és una feina fàcil, i no només per les condicions pròpies de l’abandonament sinó també perquè fa trenta anys la manera d’entendre la jardineria era prou diferent de la que tenim ara.

L’estat d’abandonament i l’ús d’espècies amb poc criteri tant per la zona biogeogràfica com per la seva disposició en el propi jardí donava al conjunt un aspecte d’allò més desolador.

quatre imatges inici

Fa trenta anys era normal que la gent volgués tenir espècies exòtiques sense importar massa que aquestes poguessin influir de forma negativa en el medi, que es poguessin escapar del jardí i acabessin afectant com invitades no desitjades l’entorn immediat del jardí del qual no haurien d’haver sortit.

Per sort o per desgràcia, ja que cada cop som més conscients de la nostra petjada negativa en aquest planeta, actualment les línies d’actuació en el paisatgisme son ben diferents. Avui en dia la majoria de projectes d’enjardinament contemplen l’ús espècies autòctones o si més no amb escasses possibilitats d’esdevenir invasores i amb escassos requeriments hídrics. Aquest és el paradigma al que m’acullo a l’hora de projectar un espai verd.

El projecte contempla l’arranjament total d’un jardí d’uns 600 m2 amb uns quants condicionants: · Aprofitar al màxim els elements, tant vegetals com de reg o ornamental, que no siguin discordants o que estiguin en un estat de conservació acceptable.
· Realitzar el projecte en diverses etapes per tal de minimitzar al màxim l’impacte econòmic que comportaria executar el projecte d’un sol cop.

Per poder realitzar el projecte en diferents etapes vaig dividir la planta del jardí en quatre zones diferenciades segons la seva disposició respecte la casa. Davant, lateral, posterior i adjacent, a més de la zona d’hort, l’entapissat de gespa i el sistema de reg. Això em permetia arreglar zones delimitades de principi a fi i no deixar elements a mig fer entre actuacions espaiades en el temps.

planta projecte

Segons el requeriment dels propietaris vaig començar amb l’arranjament de la zona davantera i adjacent a la casa. Ambdues zones estan formades per una rocalla que tot i no ser perfecte és acceptable, la roca utilitzada és la que domina en l’entorn.

Algunes de les espècies utilitzades en aquestes intervencions son:Myrtus communis, Viburnum tinus, Teucrium fruticans, Lobularia maritima, Punica granatum, Hedera helix, Lavandula ‘Devantville Cuche’, Lonicera nitida, Allium schoenoprasum, entre d’altres.

quatre imatges posterior

El projecte segueix endavant. Passat l’hivern el jardí seguirà millorant i amb el temps i la meva ajuda espero que els propietaris de la casa, una parella jove d’allò més maca, puguin gaudir d’aquest petit tros de paradís que tant desitgen.

Visionari o poeta?

Com que no puc dir res d’en Roberto Burle Marx que no s’hagi dit al Viquipèdia o en tants i tants d’altres blogs sobre aquest geni, em limitaré a penjar algunes imatges de la seva obra.

He de dir que mentre faig aquesta entrada m’està costant discernir quines imatges utilitzo, tot el que va fer aquest artista em sembla meravellós.

Si algú està llegint aquest blog i no coneix la seva obra li aconsello que esgarrapi una mica a la web.

 

roberto-burle-marx01

Paisatgista entre altres coses aquest senyor que ens va deixar el 1994 nasqué a Brasil però fou cosmopolita d’adopció.

 

Burle Marx i Niemeyer, una molt bona combinació:

 

9004732(1)