Potser aquesta entrada està una mica desfassada en el temps. Potser hauria d’haver estat la primera d’aquest bloc. Es tracta del projecte de final de grau, del qual n’estic força orgullós.
El que se’ns demanava amb aquest treball és que poséssim en pràctica tots els coneixements assolits durant els dos anys d’estudi. Va ser un treball de síntesi de tot allò que havíem apres i molt més, el treball de recerca va ser engrescador, em va permetre submergir-me en l’estudi de les comunitats naturals del nostre país.
El projecte havia de servir per recuperar una zona de 54 hectàrees situada al sud-oest de Gavà i que actualment presenta un estat de degradació important. No hi havia cap premissa, podíem fer el que ens semblés oportú, així doncs, el sentit comú també puntuava.
L’espai d’intervenció presentava un seguit de dificultats. La proximitat d’una zona urbana com Gavà era un factor a tenir en compte, una dificultat pel que fa a l’impacte sobre el medi i una oportunitat a l’hora d’acostar aquest espai a la gent. Al mateix temps, el fet que l’espai estes travessat per dues carreteres i unes vies de tren alçades afegien dificultat al projecte.
Situació de l’espai a intervenir.
Vaig decidir fer cas del sentit comú pel que fa a les espècies vegetals existents a la zona, que poden explicar molt si les saps escoltar, i fer un esforç d’estalvi aprofitant tot allò que es podia aprofitar i evitant realitzar grans intervencions que requerissin molta despesa de diner públic. Vaig decidir no eliminar carreteres ni soterrar vies. Vaig decidir, mitjançant petites intervencions, disminuir l’impacte que aquestes infraestructures tenien sobre l’entorn.
Plànol de la zona d’intervenció
Plànol de relleu de la zona on s’hi poden observar tres zones diferenciades i separades per dos grups d’infraestructures. Hi veiem una zona plana a baix, una altra amb cert relleu enmig i en la zona superior hi trobem el turó del calamot.
Vaig treballar cadascuna de les zones de manera independent però amb tenint present que formaven un tot. Els condicionants geogràfics i del sòl conferien al projecte una riquesa i unes possibilitats molt engrescadores. Així en la zona baixa, hi vaig potenciar un espai humit recuperant el torrent del Calamot, que en moments de sequera es podia beneficiar d’una bassa construïda al costat de la masia de l’horta, que està ubicada a la zona central del projecte.
Aquesta zona inclou un espai de lleure, amb horts i arbres fruiters ( pomeres, pruneres, cirerers, nesprers i magraners, entre d’altres ), bar i zona de joc per a nens i de salut per a tothom. Un entorn humit amb dues basses i vegetació de ribera ( tipha sp, phragmites, salix eleagnus, tamarix i populus, entre d’altres ) i una bona xarxa de camins.
Aquesta és una secció de la zona baixa on s’hi pot veure la vegetació de ribera de la bassa gran.
En la zona mitja del projecte hi vaig reforçar la presència dels arbres fruiters de secà com son l’ametller ( Prunus dulcis ), garrofer ( Ceratonia siliqua ), olivera ( Olea europaea ), figuera ( Ficus carica ) entre d’altres. També inclou la recuperació de la masia de l’horta com a centre de divulgació del medi. La construcció d’una bassa tradicional. La conversió de la carretera en un passeig amb la circulació de vehicles pacificada i la construcció de dos amplis túnels sota les vies de tren que permetessin el pas de vianants i de fauna.
Secció on s’hi poden veure els dos passos sota les vies i el relleu de la zona posterior a aquestes.
Planta de la zona mitja. El passeig entra a Gavà i Gavà entra en el projecte. El parc que ja existeix en aquesta zona en el projecte es respecta, només se’n fa una millora.
Secció del passeig amb el talús de les vies del tren a la dreta. Els col·lectors d’aigua pluvial, un carril bicicleta i un ampli passeig. Aquesta secció no inclou els elements d’il·luminació com faroles i balisses de llum.
A la part més elevada del projecte, la de l’entorn del turó del calamot és potser on la intervenció passa més desapercebuda. Si potencien les espècies que de forma natural hi trobaríem si la presencia humana no modifiqués el medi, és a dir, la vegetació potencial. Pi blanc ( Pinus halepensis ), garric ( Quercus coccifera), alzina ( Quercus ilex), llentiscle ( Pistacia lentiscus ) entre d’altres a la zona de solell i alzina, roure cerrioide ( Quercus cerrioide ), aranyoner ( Prunus spinosa ) i arç blanc ( Crataegus monogina ) entre d’altres en la sola d’obaga. També hi vaig plantejar un seguit de camins de lleure.
Planta de la zona superior del projecte on no hi hauria una gran intervenció inicial. Mitjançant petits treballs forestals, amb el temps, s’hauria de poder arribar a tenir una vegetació similar a la potencial.
Aquesta és la planta del projecte global.
He de confessar que aquest projecte, per mi, va ser una tasca molt engrescadora i tot i que suposava un volum de feina important m’ho vaig passar molt i molt bé realitzant-lo. Des d’aquí agraeixo als dos professor que van proposar aquest repte a l’alumnat, la tria del lloc, tot i les seves dificultats, no podia ser més engrescadora. Gràcies Jordi i Eduard.
Hortí 