Enjardinament d’un pati abandonat

Amb aquesta entrada us vull mostrar l’enjardinament realitzat en un pati de Barcelona, als peus del parc Güell.

Aquest pati portava molt temps abandonat, hi havia molta bardissa i tenia un desnivell força pronunciat, cosa que obligava a fer un moviment de terra si es volia aconseguir una zona transitable còmodament.

 

El primer de tot és fer un ordenament de l’espai, si volem aconseguir un bon resultat hem de tenir clar el que hem de fer i on volem arribar. Un plànol és essencial, es pot fer amb el suport que es vulgui, amb un full i un llapis n’hi hauria prou però a mi m’agraden molt els colors i vaig optar per fer-ho amb format digital.

 

Amb l’ordenament de l’espai aclarit ja ens podem posar a treballar. La zona delimitada com a transitable havia de ser plana per tant havia de modificar el pendent per tal d’aconseguir un espai confortable. Delimitada amb bordura d’alumini, amb una base de malla anti herbes i un cobertura de grava de canto rodó.

 

L’enjardinament havia de contemplar els següents condicionants, la pròpia meteorologia de Barcelona, la orientació nord-oest del pati i la poca insolació de l’espai, el fet que el pati estigui encabit entre edificis fa que algunes zones d’aquest no rebin mai la llum directa del sol.

Algunes de les espècies que vaig utilitzar son: Clivia miniata, Abelia x grandiflora, Hemerocallis, Liriope muscari, Viburnum odoratissimum, Hedera helix, Agapanthus praecox, Gaura lindheimeri i Salvia microphylla.

I acabat això només puc esperar que la persona que em va oferir la possibilitat d’endreçar aquest espai en pugui gaudir cuidant les seves noves companyes de casa.

Una cuina feta a mida

Aquest estiu em van fer un encàrrec que fins llavors encara no m’havien fet.

Em van demanar de fer una cuina a mida, de ferro i fusta, amb un aspecte un tant rústic i industrial a l’hora.

Era tot un repte que vaig afrontar amb ganes i alegria, la meva afició per construir coses tenia una excusa fantàstica per adquirir una nova dimensió. Vaig agafar llapis, paper i una calculadora i vinga a fer gargots i números.

Vaig optar per fer uns cubs de ferro que poguessin contenir una estructura de fusta sobre la qual podria collar portes i calaixos i també les parets exteriors de la mateixa.

Del resultat n’estic força orgullós, ara, que molta part del mèrit el tenen la fantàstica parella que em va demanar la feina, unes noies meravelloses amb molt bon gust que a més de guiar-me en l’estètica van envoltar la cuina amb tot de cosetes ben boniques.

 

Solucions a mida

Les arrels de les teves plantes necessiten més espai i no saps com resoldre el problema?. Les jardineres que trobes son massa grans o massa petites? o potser massa cares?

A l’Hortí fabriquem justament allò que necessites, ni més ni menys. Jardineres de fusta que s’ajusten a les teves necessitats i les de les teves plantes.

Tot fet des de l’Emporà, amb fusta tractada amb autoclau. Amb un acabat ferm i resistent que farà que la teva jardinera duri molt i molt de temps.

A més, a l’Hortí som jardiners i, si tu vols, ens encarreguem del transport i la plantació.

    

Apa doncs, a créixer!

Manteniment de jardins i piscines

Amb l’arribada del bon temps les necessitats i requeriments del vostre jardí canvien o s’incrementen.

El retall dels arbustos, la sega reiterada de la gespa, la prevenció o tractament de patologies i fongs, tot això es fa més necessari que mai.

També s’incrementa la necessitat de nutrients de moltes plantes. És una època d’expansió meravellosa però que s’ha de saber controlar si volem conservar el nostre espai al jardí.

A l’Hortí Jardineria tenim cura del teu jardí, pati, terrassa i, si ets dels afortunats que en té, piscina per a que gaudeixis del teu petit oasi sense haver-te de preocupar de res.

Plantem un arbre?

Aprofitant que acabo de plantar un parell de moreres en un jardí, m’agradaria, per a qui ho necessiti, donar alguns consells en aquest sentit.

Primer de tot cal saber en quines condicions comprarem l’arbre, és a dir, si vindrà a arrel nua,  amb pa de terra o amb contenidor. Cada espècie té les seves necessitats i encara, dins de cada espècie aquestes varien segon l’època de l’any.

Per posar un exemple ens podem fixar en l’espècie que il·lustra aquesta entrada, es tracta de Morus alba “Multicaulis”, aquesta espècie, com moltes d’altes de caducifòlies, es pot plantar a arrel nua durant els mesos freds, ossigui, quan ha perdut la fulla, en aquest cas, com que la feina l’he hagut de fer a finals d’abril, he hagut de recórrer a un exemplar en contenidor.

 

 

Un cop hem decidit l’espècie i l’enclavament on el volem situar el primer que hem de fer és presentar l’arbre, és a dir, col·locar-lo en el lloc desitjat i veure’n l’efecte. Aquesta operació és especialment important si tenim més d’un exemplar per plantar. Haurem de mirar que estiguin alineats entre ells i amb els elements del voltant (columnes, estàtues, fonts, etc), o si no han d’estar alineats, la presentació ens servirà per verificar que es compleix l’efecte desitjat.

Sense moure els testos marcarem la circumferència basal del contenidor.

És important estar segur de l’emplaçament abans de posar-se a treballar, la plantada és un moment crític per a tota planta, un cop haguem tret l’arbre del contenidor hem de ser el màxim de ràpids possible per tal que les arrels pateixin el mínim possible. Per aquest motiu evitarem fer aquesta operació en dies molt càlids, al migdia o quan faci molt vent.

Amb la circumferència de la base marcada començarem a fer el forat. Hem de tenir en compte que haurà de ser d’uns vint centímetres de diàmetre més gran que el contenidor i uns deu centímetres més profund.

 

 

El forat ha de quedar lliure de pedres i arrels, qualsevol cosa que pugui dificultar l’expansió de les arrels del nostre arbre en els primers estadis s’haurà de retirar. En aquest cas, una de les moreres havia d’ocupar l’espai d’una antiga palmera que va morir afectada pel morrut i fixeu-vos la quantitat d’arrels que es van haver de treure.

 

 

Un cop tinguem el forat realitzat omplirem el fons d’aquest amb tres dits de terra bona. Si no utilitzeu terra comprada a viver assegureu-vos que té les condicions fisicoquímiques adequades, unes dimensions de gra adients i unes proporcions d’NPK correctes.

Traurem l’arbre del contenidor i el dipositarem en el forat. Abans d’omplir els laterals ens hem d’assegurar que la orientació de la planta és l’adequada i que el tronc és ben recte. Ara, ja podrem omplir el contorn del pa de terra. Començarem utilitzant terra bona (comprada o no) i acabarem amb la terra que hem tret del forat ( a poder ser de la part més superficial, que és la més rica en microorganismes beneficiosos ) i a la qual li hem barrejat una mica de terra de qualitat.

 

Si hem d’utilitzar estaca, ( normalment és recomanable a no ser que els exemplar a plantar estiguin en un lloc molt resguardat del vent), farem el forat una mica més gran ja que l’estaca ha d’estar clavada al fons del forat. D’estaques se’n poden posar una, dos o fins i tot es poden fer sistemes de quatre estaques unides entre elles al voltant de l’arbre. En tot cas, hem de saber quins son els vents predominants a la zona per tal de col·locar correctament l’estaca.

Un cop tinguem l’arbre plantat farem un solc al voltant d’aquest, una barrera de terra que ens ajudarà a regar. Immediatament després d’acabar tota la operació hem de regar l’arbre, certament hem de ser curosos amb l’ús de l’aigua però en aquest cas hem de pecar de generositat, li hem de donar molta aigua i a un ritme lent, així ens assegurem que la terra del voltant queda ben molla, que no queden bosses d’aire al voltant o sota les arrels i que el terreny és prou permeable i no queda entollat molta estona.

 

 

Passats cinc o sis dies de la plantació haurem de repetir aquest reg, abundant i lent.

Espero haver-vos estat d’ajuda i us desitjo una fresca i àmplia ombra.

 

 

 

 

Aparador “Vitriin”

Aquí teniu l’aparador Vitriin, aparador en estonià.
L’alter ego de l’Hortí no es pot estar de fer coses ben diverses amb les seves manetes.
El Moblista et dona solucions a mida i per encàrrec per moblar casa teva, taules, estanteries, llibreries, aparadors,… .

elmoblista

Moble aparador fet a mida i per encàrrec.

Les seves mesures son: 120x40x165 cm.

Està realitzada amb fusta de pi i avet i amb potes de ferro. En aquestes imatges encara hi falta el vidre a la part superior.

En les següents imatges podeu veure el conjunt d’aparador Vitriin i la taula Skola.

View original post

Taula de menjador per a sis persones amb ferro i fusta

Qui para taula?? que el sopar ja està llest!!

Amb aquesta entrada potser algú pensarà: què fa un jardiner construint mobles, bé, és que després de les plantes i el paisatge el que més m’agrada en aquest món és el mobiliari. Què hi farem?

Avui us vull presentar les taules de menjador que fabrico en ferro i fusta. En aquest cas es tracta d’una taula per a sis persones, de 135×90 cm, la seva amplada lleugerament superior a l’estàndard i les seves potes situades ben bé als extrems fa que l’espai útil de la taula es maximitzi.

Aquesta taula en particular presenta ratlladures fetes amb la mola i ferro verge, aquests acabats poder ser-hi o no, això dependrà dels gustos de cadascú. Si la taula ha d’anar a un pati o terrassa el ferro haurà de ser tractat i la fusta d’exterior.

Per a aquest model, amb ferro sense tractar i la fusta amb dos tints i tres capes de vernís els preus son:

135×90 cm (6 persones): 340€

190×90 cm (8 persones): 420€

També es poden realitzar altres acabats i dissenys, així com d’altres dimensions, si us interessa només m’heu d’enviar un missatge o trucar-me, trobareu les vies de contacte al peu d’aquest bloc.

Bon profit!

Gran taula rústica

Amb aquesta entrada us vull mostrar els passos que cal seguir per a fer una taula de fusta de grans dimensions, bé, i si no us veieu amb cor de fer-la vosaltres mateixos sempre me la podeu encarregar, estaré encantat de proporcionar-vos la taula que desitgeu.

En breu faré un altre entrada per una taula que combina la fusta i el ferro però cada cosa al seu temps, avui toca fusta.

Aquesta és la taula de la que us vull parlar.

 

Per tal d’aconseguir bons resultats cal seguir uns passos.

El primer és fer un esquema del que volem, jo no puc començar a fer res sense haver-ho dibuixat. No cal que fem un projecte d’arquitectura, amb una llibreta i un llapis ( i potser una calculadora ) podem fer meravelles.

 

Hem d’assegurar-nos que per al que volem fer disposem de tot el material necessari, ja sigui pel que fa als cargols com a les eines. Hem de ser realistes, si el que volem fer és una taula o moble de grans dimensions els cargols que necessitarem també ho hauran de ser, i si hem d’utilitzar algun tipus de cola també haurà de ser de màxima adherència.

Així mateix, pel que fa a les eines necessitarem una serra de calar, un trepant amb broca de fusta, uns serjants, unes cintes amb carraca, una cinta mètrica, un llapis, una llima, un nivell i diversos tornavisos, ja siguin plans o d’estrella.

Cal recordar que estem treballant amb material pesant i tallant i que cal prendre les mesures de seguretat necessàries, és a dir, cal anar ben equipats amb guants, ulleres de protecció, un pantalons ben gruixuts i si pot ser botes de seguretat, aquelles que tenen la punta de ferro. A més, quan treballem haurem d’assegurar les peces de fusta a l’hora de tallar i tenir present en tot moment que tot està ben subjectat.

Aquesta taula en concret fa 230 x 90 cm, està feta amb fusta d’exterior que li confereix un aire rústic però per això mateix i per la llargada de les fustes aquestes poden tenir certa dominància, és a dir, pot ser que no siguin molt i molt rectes. Per aquest motiu va bé servir-se d’unes cintes de carraca, ens ajudaran a mantenir les fustes ben unides a l’hora del  muntatge.

Per tal d’aconseguir una millor subjecció de les peces necessitarem foradar la fusta per tal que els cargol penetrin fins com a mínim la meitat de la fusta, és a dir, farem una perforació de la fusta superior com a mínim de la meitat del seu gruix, fet això ja podrem cargolar, amb aquest mètode les juntes son molt més resistent i evitem que es vegin els caps dels cargols.

Intentarem, en la mesura del possible, que els cargol, o els forats per a aquestos, no quedin a la vista. Ja des del moment en que fem l’esquema haurem de tenir present aquest punt.

Aquest és el resultat, ara només falta escombrar.

Si som una mica manetes i una mica planificats podem aconseguir coses extraordinàries. Si no sou manetes o bé no us agrada planificar només heu d’enviar-me un missatge o trucar-me al telèfon que teniu al peu d’aquest bloc. Bé, espero que tingueu una molt bona sobretaula. Fins aviat!.

 

 

Jardinera perimetral

A mitjans del mes de gener em van fer una proposta de treball, es tractava de construir una jardinera que fes tot el perímetre d’una terrassa a Barcelona. Hi havia però dos elements afegits que li conferien una mica més de complexitat. El client volia que la jardinera, en regar, no perdés l’aigua per tot arreu i que, d’alguna manera, si havia d’estar elevada, es pogués accedir a sota seu per poder netejar, per tant, la última fusta, la més propera al terra havia de ser extraïble.

La feina era prou complexa tenint en compte que el client no volia cobrir el terra de la terrassa amb fusta (cosa que hauria solucionat el problema del desaiguat sense haver d’instal·lar una canalització) i que la llargada total de la jardinera contínua havia de ser d’uns 24 metres.

Vaig començar per trencar-me la closca, també havia d’aconseguir que el resultat fos el mínim pesat possible, tot i que finca és nova no deixa de ser una terrassa. El millor per començar a pensar és posar-se a dibuixar.

Secció transversal de la jardinera

Per tal d’alleugerir el conjunt, poder-lo alçar i intal·lar la canalització de recollida d’aigua vaig optar per construir un esquelet de ferro, amb perfil en L de 2 cm reforçat amb passamans de ferro també de 2 cm. A l’estructura li afegiria unes potes de 8,5 cm d’alt que em permetrien la col·locació de la canaleta.

Un cop soldada l’estructura de ferro tocava donar-li una ma de pintura contra l’òxid, tot i que el ferro difícilment es mullaria valia la pena donar-li el màxim de vida possible.

Per tal que el conjunt pesés el mínim possible vaig decidir que, en la mesura que fos possible, utilitzaria un material més lleuger que la fusta. Vaig optar per utilitzar fusta només en les parts visibles i que el que realment contingués la terra fos poliestirè extruït de 3 cm. Un material molt resistent, molt lleuger i completament impermeable. Cobriria tot això per la part davantera amb fusta tractada amb autoclau.

Un cop acabada l’estructura només em faltava protegir l’interior amb una capa de geotèxtil.

La disposició de les plantes en aquestes fotografies no és la definitiva, la feina de plantada corre a càrrec del client, com molts de nosaltres és un fanàtic de les plantes i estava delerós de poder posar-se mans a la obra. Bé, de feina no li’n falta, té tot un paradís per plantar.

Taula de cultiu “MINI” de l’Hortí

Si el vostre petit us pregunta d’on venen els tomàquets deixeu que ho esbrini tot solet.

Amb la taula de culitu “MINI” de l’Hortí pot aconseguir els seus primers grans resultats.

Feta de forma totalment artesanal des de Colomers, Girona, amb fusta de pi tractada amb productes amb base d’aigua i amb certificat europeu Ecolabel.

Dimensions: 68 x 36 x 50 (alt.) cm

Preu: 94€

La producció és personalitzada, els horts es produeixen sota comanda que podeu realitzar per telèfon o bé per correu electrònic, ambdós al peu d’aquest bloc. Així mateix, si voleu que l’hort del vostre heroi tingui algunes característiques especials només m’ho heu de fer saber i tindreu el vostre hortet “MINI” personalitzat.